Calaix de Sastre - El Blog de Meritxell Bellera

En aquest blog de la meva companya Meritxell Bellera hi podem trobar un aspecte que hi destaca per damunt dels altres, es la estimació i referència continuada a la seva terra Tremp i als artistes i protagonistes culturals que aquelles terres han donat i donen actualment.
Per tant principalment i com element diferent a la resta de blogs, podem dir que la Meritxell ha prioritzat el fet trempolinenc per davant de parlar d'altres coses. Un fet que a mi personalment m'agrada molt perquè un ha de sentir-se orgullós d'on prové, i que d'alguna manera amb aquests escrits dona a conèixer un conjunt d'escriptors i de gent relacionada amb la cultura que també són importants per què aquesta prengui una dimensió a tot el nostre petit país, i no es quedi sempre amb allò que el que no es fa a Barcelona o passa per la capital no es cultura.
La Meritxell ens mostra al seu blog que no es així, i per tant que hi ha cultura i molta més enllà dels cercles establerts, una cultura tant destacable, lloable i important com qualsevol altre, i que realment si algú esta interessat en conèixer que es fa a la resta del nostre país, i en concret per aquelles conrades, només cal que cliqui a http://cartesdavui.blogspot.com/ i tindrà la possibilitat de descobrir un món cultural diferent però també important, per la seva aportació al fet cultural català.

Pel que fa al disseny crec que senzill però que això facilita la recerca dels continguts, i també destacar que les entrades i la informació s'actualitza d'una manera regular i amb una periodicitat més que destacable. En resum per tots aquells que vulguin conèixer que es fa més enllà dels cercles culturals més propers a la gran ciutat, us recomano el blog de la Meritxell !!!

Generació Perduda- El Blog d'en Jordi Aragó

El blog del meu company i alhora amic Jordi Aragó , que duu per títol Generació Perduda, es un fidel reflex de la seva personalitat, que parla més enllà dels textos més o menys obligatoris del curs, d'allò que a ell realment li agrada, dels seus referents, i es per això que al meu entendre té el seu valor. En Jordi escriu i parla del que li agrada a ell i més enllà de estar-hi d'acord o no amb alguns dels comentaris que hi fa, converteix el seu blog en un espai amb una alta càrrega personal , és a dir, si algu vol conèixer com es en Jordi només cal que cliqueu aquesta pàgina http://jordiarago.blogspot.com/ per adonar-vos que es algu amb unes inquietuds culturals diferents.

Unes inquietuds que de vegades no siguin compartides per molta gent, però que són les seves i com a tals les ha volgut plasmar al seu blog. Per tant la originalitat i singuralitat dels seus escrits, es al meu entendre, el seu màxim valor.
Pel que fa a el disseny de la pàgina, també trobo que es força interessant, perquè té una estructura clara, tot i que els colors són pel meu gust una mica massa foscos, lliguen força amb la tipologia dels textos i el seu contingut, l'únic però que li podem posar aquest blog tant peculiar d'en Jordi potser seria una manca d'actualitzacions més regular. Però val més, poc i bo que massa i dolent, oi Jordi!!!

El blog de Martina Ramis

Miscel·lànea cultural del present i del passat

El blog d'aquesta mallorquina de pro que exerceix com a tal, denota una manera d'escriure amb una facilitat que fa entenadora la seva comprensió però alhora els comentaris també crec que són d'una profunditat d'anàlisi més que destacables. De totes les entrades que ha fet, en destacaria la que va fer en clau irònica sobre les denominades Jornades Culturals, ens les que queda manifest pel que s'hi llegeix que hi va regnar el desordre i la improvització.

Pel que fa a la resta, diria que les entrades són força habituals, cosa que també manifesta un interès per l'assignatura, i de temes molt variats, espectacles, pintura, teatre, literatura, etc..

Utilitza una manera sencilla però entenedora per qui entri al blog i decideixi llegir-ne els textos, a més pel que fa al disseny tambè aposta per la simplicitat i utilitza un estil lineal, tot i que pel que fa als continguts, aquesta evolució es trenca clarament. D'alguna manera en aquest blog podríem aplicar aquella frase, reformulada, "dime con quien vas y te dire de que careces", per una similar que diria: "dime como escribes i te diré como piensas", ja que els que coneixem a la autora del Blog, veíem que ha plasmat clarament la seva manera de ser en molts dels articles publicats.

TEBEOSFERA - Una autèntica enciclopèdia del còmic

Tebeosfera s'ha renovat, el que ha estat un arxiu del còmic, ara gràcies a la seva millora en el format i l'aposta decidida per internet ha aconseguit posseir un arxiu i una base de dades sobre tot el referent al món del còmic que l'han convertit en la pàgina web més visitada pels qui volen conèixer qualsevol notícia, dada o fet que tingui a un còmic com a protagonista.

És una pàgina dedicada a l'ahir i l'avui del còmic, està dividida en autors, en personatges, i té a més una pàgina nova on es pot consultar en forma de catàleg visual de còmics espanyols principalment, però també algun d'estranger, un repàs de la història que va des del 1880 fins al 1992.

Aquesta nova incorporació a aquesta pàgina té un petit però, que encara no està acabada en la seva totalitat, i per tant encara trobem algunes de les seves seccions en construcció. Ara mateix si entrem a aquesta pàgina tenim actiu unes llistes d'autors, obres i d'alters coses relacionades sobre el món del còmic.

Un fet que crida la atenció es com es pot crear un arxiu de peces que sempre s'han presentat en paper. La resposta ens la ha donat el director de Tebeosfera durant la seva visita a la Facultat de Ciències de la Comunicació. Manuel Barrero ha reconegut que tot aquest procès de la creació d'un arxiu del còmic no serie possible sense el sistema informàtic que avui tenim, i que poder escanejar les peces de paper que tenim, es sens dubte, la millor manera d'arxivar-ho, gràcies al suport informàtic.

Per tant des d'aquest blog animem a tothom que vulgui i sobretot li agradi el món del còmic, que no dubti ha donar-se un tomb per aquesta pàgina www.tebeosfera.com/new del tot aconsellable pels amants de El Capitan Trueno, Els 4 fantàstics, Tarzán, etc...

El blog d'Helena Ges

Cultura en viu

Aquest és un blog de cultura on es tracten gèneres diferents i espais cultrals diferents.

Un blog el de la meva companya Helena que té a la bonica localitat de Tona, com a epicentre de la majoria de les seves entrades. Ens parla principalment de tot el referent al fet cultural d'aquesta població, així com d'altres comentaris referents a la assignatura del curs.(http://helenages.blogspot.com/)

A nivell personal trobo que està molt bé que hagi apostat per aquest tipus de blog, més d'àmbit local que no pas per una cultura més generalista, ja que es important també coneixer l'esforç i la capacitat que tenen entitats més petites, però amb ganes també de fer coses importants en l'aspecte cultural.

També pel que fa a la actualització de l'agenda cultural, la porta al dia, i sempre hi acostuma a haver-hi els fets més recents i que en poden indicar quines són les novetats i els esdeveniments més destacats que podem trobar a Tona. (festa 25 anys Gegants Tona, Esbart D'Ensaire de Tona, etc..)

Pel que fa al disseny, trobo que es senzill i entenedor, és a dir, que això també té el seu encant, i que té la delicadesa de pujar a algunes entrades, fins i tot, més d'un video que ens amplia la notícia.

Un blog més que recomanable per aquella gent, que vulgui conèixer una mica més de tot allò que es fa a una població petita, i no es quedi amb la suposada cultura de masses que s'adreça al gran públic que viu a la capital.

El matí de Catalunya Ràdio a la U.A.B

El passat dimecres dia 7 de Maig la Universitat Autònoma va tenir el gran honor de comptar amb la presència del periodista Antoni Bassas i tot el seu equip de Catalunya Ràdio, un programa que s'aha convertit amb el pas dels anys amb un referent periodístic a tot el nostre país i amb els prop de mig milió d'oients de l'últim Estudi General de Mitjans, en el programa diari més escoltat de la història de la ràdio a Catalunya.

La presència de Antoni Bassas i tot el seu equip amb Victor Correal, Marta Falguera, Montse Poblet que ens van explicar quines sensacions van tenir durant la realització dels tres programes especials que van dur a terme des de l'Equador.

En primer lloc Bassas va explicar una mica que motiva aquesta aposta, va afirmar que el fet que en els darrers anys tinguem una arribada massiva per part de gent arribada d'aquest país, volien explicar quines conseqüències tenia això en aquella societat, com vivien la gent allà, i que esperàven trobar i que es van trobar una veritat molt diferent.

El conductor dels Matins a Catalunya Ràdio per exemple, explicava coses com n'era de gran la dependència que tenien la gent d'aquell país dels diners que se li enviaven des d'aquí, quines sensacions de soletat tenien també allà molta gent que havia vist com se n'anaven familiars directes en busca d'un món millor per a ells i per a la seva família.

I també, Antoni Bassas no va deixar d'explicar que si d'alguna manera aquest programa especial va servir perquè la comunitat equatoriana i la gent d'aqui es coneguin una mica millor, i han aconseguit acostar a la ràdio pública del nostre país, doncs que l'equip es dona per satisfet!!!
També l'equip que forma part dels "EL matí de Catalunya Ràdio" van explicar les seves experiències individuals, des de la dificultat de buscar vincles d'unió amb aquella comunitat, i quina es la feina essencial d'una productora com Marta Falguera, i tots els entrebancs que es va trobar per tal de realitzar i que s'aconseguis explicar en tres dies la realitat de la situació a un país a molts quilómetres de distància.

I d'altra banda els dos reporters de carrer, la Montse Poblet i en Victor Correal que van ser els encarregats de "pentinar" tota la geografia de l'Equador, contactant amb la gent, sabent el que pensen, com viuen, i fins i tot com en el cas del Victor Correal endinsant-se a la selva on encara hi viuen tribus gairebé indigenes amb la seva pròpia cultura i normes de convivència.

Una gran experiència la viscuda per l'equip de"Els Matí de Catalunya Ràdio"i sobretot per l'experiència tan extrema de passar a viure les dues cares d'una mateixa moneda, la de la immigració, poder veure els motius que han portat aquesta gent a prendre aquesta decisió en molts casos tan dràstica, com "abandonar" familiars directes, o com una filla ha d'enganyar el seu pare fent creure que la seva mare el segueix estimant, tot i que està amb una altre persona, només per rebre els diners que el primer li envia i que els ajuden a poder sobreviure.

En resum, un moment radiofònic el que ens van apropar els companys de Catalunya Ràdio i Antoni Bassas, que d'alguna manera dignifiquen la professió, alhora que ens fan creixer les ganes que algun dia podrem viure sensacions tan humanitzadores com les que que ells van viure a l'Equador.

Medievàlia a Sabadell

El proper cap de setmana, a la ciutat de Sabadell tindrà lloc la fira Medievàlia a Sabadell, com cada any s'espera que hi haurà una gran participació per part de la gent de la capital del Vallès Occidental.
L'any anterior el nombre de parades eren unes 80, i aquesta any ha arribat fins a les 120, una mostra del gran èxit que cada any té aquesta mostra sobre el món medieval, l'any anterior va tenir una participació ciutadana que va arribar gairebé fins a les 30.000 persones, que els organitzadors, "Amics de Medievàlia" esperen superar aquest any amb més espectacles i actes.

Com les quatre anteriors edicions, hi podrem trobar tot tipus de representacions i escenificacions de tot allò que tingui relació amb el fet medieval, com combats a cavall, cita gastronòmica amb el tradicional sopar medieval a la Plaça St.Roc, i també els més joves podran anar a cavall a través d'un circuit organitzat a tal efecte, una vegada més el moment més esperat per la gent és el combat nocturn que tindrà lloc a la Plaça del Mercat, on s'il·luminarà amb torxes, donant-li un aspecte espectacular.

Una de les novetats més destacables en referència a anys anteriors, es que qui faran les representacions no seran actors que hauran passat cap càsting, si no que s'ha pensat que siguin les entitats teatrals locals qui aportin gent per donar-li un toc de més professionalitat a totes les actuacions i representacions que es facin.

En resum una festa medieval com n'hi ha poques al nostre país, i que val la pena visitar durant els propers dies 16,17 i 18 de Maig des de les 9h del matí fins a les 22h de la nit. Aneu-hi, val la pena!!!

Un Sant Jordi integrador - Najat El Hachmi

A part del gran èxit, per tots ja apuntat amb anterioritat el de Carlos Ruiz Zafón amb el seu llibre "El juego del ángel", la gran vencedora de la Diada de Sant Jordi, ahir va ser l'escriptora catalana d'origen marroquí Najat El Hachmi.

El Hachmi i el seu llibre "L'últim patriarca" on posa de relleu els problemes generacionals de la gent jove del país que la va veure néixer, les normes estrictes de convivència, les dificultats d'adaptació a una nova cultura, i sobretot la dificultat de contraposar una idea de llibertat amb el món que viu la jove i les tradicions estrictes que li imposa el seu pare, en una clara mostra de xoc de civilitzacions.

Per tant Najat El Hachmi, realitza una mena de recull personal, de manera quasi autobiogràfica del que ha estat la seva vida, com de dur ha estat per ella adaptar-se a conviure amb unes noves normes que ella vol per a si mateixa i com el seu pare li impedeix gaudir-ne en llibertat i plenament.

L'èxit del llibre d'aquesta escriptora catalana d'origen a la Diada de Sant Jordi, té una doble significació d'alguna manera que un llibre escrit en català tingui tanta acceptació, sempre es bo per a la nostra cultura, però a més a més si aquest llibre està escrit per una noia d'origen magrebí, i ens explica la seva realitat personal, a través de la mirada de les tradicions i prohibicions que provenen d'aquella cultura.

És a dir, si ens preocupem de comprar i llegir un llibre que ens parla de com actuen i per què ho fan aquells qui cada vegada més formen part e la nostra societat, i a més ho fem de la mà d'algú que venint d'aquelles terres ha sabut integrar-se amb costums, idioma i manera de pensar més propera a la nostra.

Podem dir, doncs, que d'alguna manera l'èxit de Najat El Hachmi, també el podem considerar un èxit de la societat catalana, que d'alguna manera mostra així la seva majoria d'edat. I que com sempre s'ha dit Catalunya, es un país d'acollida, per tots aquells que volen formar-ne part d'una manera civilitzada.

RISTO MEJIDE - ÉS UN PRODUCTE?

Ha començat una altre vegada O.T i amb ell també ha tornat Risto Mejide, el descarat, malcarat i inclús per més d'un, maleducat personatge que a través del seus comentaris gairebé sempre despectius omple el programa amb les seves interpretacions

Però alhora que participa com a jurat d'Operación Triunfo el controvertit publicista ha publicat un llibre que porta per títol: "El pensamiento negativo. Acierta mal y acertarás".

Si no fos pel currículum tan extens que té al món empresarial algú podria pensar que no té cap interès el que ens digui o el que pensi, però si ens acostem a la seva trajectòria laboral, si coneixem que va llicenciar-se per ESADE o que ha treballat per les companyies publicitàries més importants del nostre país, és evident, que el senyor Mejide no té res de vulgar i per tant ens fa pensar que la seva manera d'actuar no deixa de ser un paper que s'ha construït a la seva mida, i que es trobava a faltar a la televisió, i que anys enrere ja haviem vist a programes com Un, Dos, Tres, on apareixien els Super tacañones.

És a dir, en aquest tipus de programa que es tracta de jutjar com ho fan una sèrie de nois, sembla que han de tenir crítiques més o menys benevolents i que els serveixi per ajudar a crèixer com artistes. Però ara fa dos anys, al meu entendre algú de la productora Gestmusic, pensa que això s'ha d'acabar que cal donar-li un gir de 180º a aquesta situació i que cal buscar algú que faci de dolent de la pel·lícula i així crear controvèrsia segurament pel nivell no gaire elevat dels concursants en aquestes edicions.

Però aquesta decisió de Gestmusic té una justificació i un precedent clar. Noemi Galera, una altre component del grup del jurat tingui un "pike"verbal amb una de les noies que canten i això dispara el share televisiu fins a uns nivells desorbitats, i es per aquest motiu que pensen en posar algú que faci aquest paper de dolent de manera expressa. És a dir, veuen una manera de crear audiència i ho aprofiten.

Risto Mejide doncs al meu entendre interpreta un paper, més enllà que tingui un caràcter peculiar i que li agradi polemitzar, però qui el coneixen personalment asseguren que per a res té un manera de fer semblant al que acostuma a ensenyar durant les seves aparicions a televisió i als mitjans de comunicació en general.

Per tant torno a la idea que Risto Mejide, no deixa de ser en paraules seves un producte, que ha arrelat a la societat, només cal veure com durant els càstings del popular programa , l'ensenyàven més a ell que no pas a els nois que es volien presentar, avui per avui la gent quan veu aquest programa està més pendent a veure les nominacions que ell fa que no pas les actuacions musicals, en resum Risto Mejide és l'autèntica estrella de OT.

Pel que fa al seu llibre i si seguim amb la idea que es un producte, és evident, que no hi posarà res que no hagi dit o hàgim pogut veure durant les seves actuacions a la televisió o la ràdio, és a dir, si tenim en compte que la gent busca d'ell insults, crítiques poc mesurades, sortides de to i segons ell sinceritat en tot el que diu, és evident que el seu llibre està carregat de tot això, és Risto Mejide en estat pur, donant-li "canya" a molta gent i parlant de moltes actuacions en forma autobiogràfica en alguns casos.

En resum Risto Mejide no deixa de ser un "provocador al uso", un personatge que desprès de triomfar com a publicista i en la seva vida, però que trobava a faltar un èxit a nivell global, i va decidir un bon dia entrar en el show medi àtic i presentar un paper de dolent, que li ha funcionat molt bé.

Qui no entengui que és un paper el que interpreta s'enfadarà, qui el vegi com lo que és un producte predis senyat per ell mateix i la productora Gestmusic per donar més audiència al programa, entendrà que forma part d'un show i que d'alguna manera quan deixi d'interessar, doncs acabarà per morir d'èxit, i casos anteriors ja n'hi ha hagut més d'un i més de dos...

QUI TRIA LA INVERSIÓ CULTURAL QUE FA L'ESTAT?

El nostre país com qualsevol altre té unes despesses en molts terrenys, també en el cultural, degut a que el nostre govern i més concretament el Ministeri de Cultura, inverteixen diners públics per aconseguir adquirir un determinat quadre o obra i exposar-la més tard a un dels museus d'arreu de la nostra geografia.

Aquí caldria plantejar-se la pregunta, si això és realment correcte o d'alguna manera s'està pervertint a cultura amb aquesta manera d'actuar, potenciant unes determinades cultures d'èlit i d'alguna manera deixant de banda unes altres.

Al meu entendre, hi ha un fet que es força greu i és el següent, trobo que es indefensable per part dels organismes públics que facin una despesa de diners grans per adquirir una obra, és a dir, que es gastin directament diners nostres i que a més a més , tinguem que pagar uns diners per accedir als diferents museus per admirar l'obra que han comprat.

Una manera d'actuar que d'alguna manera carrega sobre el públic i alhora contribuent dues vegades el seu cost. La gent ha de saber que els quadres que s'exposen als diferents museus que gestionen els diferents governs, els pertanyen i per tant crec que d'alguna manera l'accés als mateixos caldria que fossin gratuïts.

Però un fet encara més greu, és el benefici que una manera d'actuar determinada per part del govern pot afavorir a una entitat privada o inversor privat, per exemple, en una partida d'un determinat pintor.

És a dir, si surten a subhasta o es venen vint peces d'un determinat pintor, i l'estat decideix ( la qüestió seria conèixer qui es qui pren aquesta decisió!!!) comprar-ne deu, és evident que les altres deu peces que puguin caure en mans de privats, tindran un preu desorbitat.

La meva opinió es contraria totalment a que es produeixi una situació d'aquest tipus, és a dir, mai una inversió de l'Estat, per molt important que sigui l'obra ( o així els interessi vendre'ns-la) pot portar en si mateixa afavorir a qui adquireixi una obra d'aquest pintor, escultor, etc...

Per què si s'actua d'aquesta manera, ens farà sospitar que si jo sóc la persona encarregada de triar per quines obres aposta el Ministeri de Cultura, puc "xivar-li" a una persona propera a mi, i amb jugant a especular, treure'n un redit econòmic més que evident.

Per tant, les inversions culturals per part del Govern, haurien d'estar més que justificades, i no caure en l'arbitrarietat, en l'ocultisme, etc...Com per exemple, els darrers anys on els governs espanyols han signat diferents acords amb entitats com la Fundació Thyssen, per la cessió de determinats quadres a canvi d'una suma de diners.

Realment aquests quadres són tants importants per la gent del carrer, la gent consumeix tanta cultura de museus? Estan tots els museus de casa nostra plens de gom a gom?. Que seria dels nostres museus si no fessin visites els estudiants i els turistes?

I si això li afegim que per exemple a Catalunya el museu més visitat es el del F.C.Barcelona i l'exposició més visitada ha estat el darrer any Body's que no tenen res a veure amb pintura, crec que és una despesa pública del tot prescindible.

Penso sincerament que des de l'Estat s'hauria d'apostar per potenciar d'altres tipus de cultura més popular i propera i deixar aquest tipus de cultura per entitats i museus privats. Els organismes públics han de vetllar per tothom i no afavorir de manera tan clara a determinats interessos particulars que acabaran sent els únics beneficiats en aquesta aposta de l'estat per la cultura d'èlit.

Inversió Pública & Inversió Privada a la cultura

La cultura ha de ser un bé comú, i com a tal arribar a tothom, per tant creiem que la gestió i promoció cultural també hauria de venir promoguda per la gent, i qui volgués aportar quelcom en forma de subvenció econòmica, i d’aquesta manera evitar la ingerència sistemàtica dels agents públics.

Som conscients que aquest pensament pot perjudicar a segons quin tipus de cultura, ja que si les institucions publiques no inverteixen en cultura, podem trobar-nos que els patrocinadors o persones disposades a invertir diners en cultura d’alguna manera només ho facin en allò que a ells els agradi, i per tant, afavoriran una cultura elitista.

O també que només invertirien on en poguessin treure un rèdit econòmic i per tant es mercantilitzarà molt la cultura.

Però, es evident que per contra del que es pot pensar que les institucions públiques prenguin partit en l’organització i promoció de tot tipus de esdeveniments culturals no assegura que s’afavoreixi la cultura de minories, subvencionant espectacles alternatius, que van destinats a un determinat públic,

És a dir, la mateixa idea de por que pot generar una cultura subvencionada amb aportacions privades de que només beneficiaria a uns pocs, s’ha demostrat que quan els diners provenen de l’àmbit públic tampoc es busca beneficiar a tothom per igual.

Per exemple, la aparició cada dia de més grups culturals privats, associacions teatrals, etc i de moviments contracultura, és un clar exemple que la intervenció de les institucions per tal de fomentar la cultura és un fracàs, almenys al nostre país.

També les institucions d’alguna manera només promocionen espectacles o artistes sovint propers ideològicament al seu pensament, sigui quin sigui, i prioritzen també el que sigui un espectacle que arribi a la major quantitat de públic possible, és a dir, es té més en compte la quantitat que la qualitat.

Per tant, creiem que els més idoni seria que la cultura fos impulsada per capital privat, i això si retrocedim en el temps, no seria un fet nou, ja que cal recordar que fa anys enrere tots els creadors culturals ( pintors, escriptors, etc..) tenien algú que els tenia com assalariats i disposaven del seu coneixement per tal de realitzar qualsevol obra.

Més tard, es va estendre la idea que eren les institucions públiques qui havien de realitzar aquesta feina de gestió de la cultura, però es evident que d’alguna manera no han aconseguit el seu propòsit, ja que no arriben a tothom.

Per tant, apostem per un mecenatge i promoció cultural que tingués al capital privat en el seu promotor per intentar garantir d’aquesta manera que el terreny polític no interferiria en el món cultural.

Una promoció cultural privada que al nostre entendre si que hauria de rebre ajudes per part de les institucions en forma de avantatges fiscals, és a dir, premiar o ajudar i fomentar des de les institucions que la gent apostés per la cultura i per invertir-hi.

Mort Salvador Escamilla - Un dels pares de la cançó catalana

El passat divendres va morir Salvador Escamilla i Gómez, nascut l'any 1931 a Barcelona, aquest polifacètic personatge, va "tocar" molts dels terrenys culturals, i va ser un personatge clau en la promoció cultural del nostre país.

Va treballar com a locutor de ràdio, on va tenir un paper destacat en la promoció de la cançó catalana, al seu programa Radiooscope a Ràdio Miramar, on donava la possibilitat a joves cantautors de presentar-se en societat i que s'escoltessin les seves músiques, entre molts d'altres se'l coneix per ser el descubridor de J.Manuel Serrat.

També és autor de diferents discos com a cantant, i va arribar a enregistrar fins a setze discos.

Va rebre gairebé tots els premis possibles, entre els més destacats, el Premi Ondas a l'any 1968, a l'any 1994 va rebre també la Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva aportació a la cultural catalana i com a gran impulsor de la música al nostre país.

En resum un home que va posar a disposició de la cançó i de la música en català els mitjans perquè tot i que la dictadura ho impedia, aquesta tingués un ressò important i no es perdès en l'oblit.

Una persona compromesa, implicada i volcada per la cultural del seu país i que intenta promocionar tot i les dificultats del moment. Descansi en pau!!!

21 DE MARÇ - DIA MUNDIAL DE LA POESIA -

El passat dia 21 de Març es celebra el Dia Mundial de la Poesia, a un país com el nostre on Jaume Oliver (Pere Quart), Pere Calders, Josep Maria de Segarra, Salvador Espriu o Martí i Pol, n'han estat autors tant prolifics, és obligat fer menció a aquesta celebració.

Un dia que celebra el dia de la poesia com quelcom que ajuda a la gent com a transmissor de coneixement, uns poemes que passen de pares a fills i que serveixen indubtablement com enrequiment de la nostra cultura. Felicitats a tots els poetes d'aquests país, ja siguin anònims o coneguts, la poesia es quelcom més que escriure, és transmissió d'alguna cosa que portés a dins i que intentes manifestar. Sovint qui s'autoanomena poeta, és vist com una persona extranya o diferent a la resta, però també sovint són persones amb un nivell cultural i una sensibilitat per damunt de la resta. http://www.unesco.org/poetry/bienvenue.php?initia=espanol

Rodolfo Chikiliquatre - Buenafuente li marca un gol a TVE

Els darrers dies al nostre país només es parla de les eleccions, això si mentre que d'una banda a la política ha guanyat quin més o menys les enquestes donaven com a guanyador, Zapatero, l'altra elecció ha estat polèmica, perquè hi ha hagut una sorpresa generalitzada, el motiu que Rodolfo Chikiliquatre representarà a TVE i a Espanya a la propera edició d'Eurovisió.
Per qui no conegui on comença la història, tot sorgeix del programa Buenafuente de laSexta, quan el presentador Andreu Buenafuente, comenta que TVE està buscant gent que canti per anar a Eurovisió i ell proposa que un dels components del seu equip, l'actor David Fernández, que crei un personatge i si presenti.

Aquest actor seguint la seva línia, doncs crea aquest personatge mitat Elvis, mitat reggetonero, amb una cançó més pròpia de un chiringuito de la platja a l'estiu, i fent servir noms populars com els de Zapatero, Rajoy, o frases tan conegudes com el : "Porque no te callas", i amb un ritme més propi del grups d'aquells ambulants que porten una cabra que no pas d'un cantant que busqui agradar amb la seva música.
Però que ha passat que TVE ha fet un programa que s'ha dit Salvemos Eurovisión, i ha deixat que la gent del públic pogués votar via telefònica per elegir la cançó que havia d'anar a representar Espanya, i és clar, com que la gent coneixia tota la trama orquestrada per Buenafuente, d'alguna manera han pensat fem-la grossa i han apostat perquè sigui Rodolfo Chikiliquatre qui els representi.
Tot i que és evident que d'alguna manera, ha jugat amb un avantatge que els altres concursants no ha tingut, la promoció paral·lela que li ha fet Buenafuente al seu programa, sortint molt sovint, e inclús algú posa en entredit el sistema de votacions, i s'està apuntant la posibilitat que algú proper a la productora el Terrat hagués utilitzat un sistema informàtic per que les votacions pel Chikiliquatre fossin moltes més de les que s'esperaven.
En resum a TVE el fet de per primera vegada elegir el seu representant de manera oberta i amb la participació del públic els ha sortit malament, però com que en Rodolfo s'ho ha guanyat serà ell qui ens representi.
Personalment, tampoc crec que hi hagi molta diferència entre ell, las Supremas de Mostoles, o les noies que cantaven el Dutty Free fa un parell d'anys i no sabien, reconegut per elles mateixes, res d'anglès.
Estic segur que la d'aquest any, i degut a la polèmica que ha sorgit arran d'aquesta elecció, la gala d'Eurovisió serà sens dubte un dels programes més vistos de tot l'any, i que no es tracta d'això? Si és un programa que realitzen totes les televisions d'Europa, el més important no seria que ens vegin quan més gent millor, deixant una mica de banda el motiu pel que ho fan!!!
http://es.youtube.com/watch?v=xGT7JfwW_Hc&feature=related

El Suplement Cultural de l'Avui

El cultural del diari Avui, té un format força atractiu amb 20 pàgines a color, acostuma a centrar-se a cada una de les seves publicacions en un personatge en concret, per exemple en el seu darrer exemplar, entrevista a l'escriptor Josep Maria Espinàs. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a001.pdf

També cal destacar que a les pàgines inicials, dedica una secció a fer una crítica literària però no la realitza cap crític del diari, si no que et redirecciona cap a blogs de gent que dona la seva opinió sobre diferents publicacions recents. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a002.pdf
A la tercera pàgina i trobem una selecció de petites notícies culturals com premis i novetats, per continuar a la següent pàgina amb un escrit cada setmana d'un escriptor de renom, que reflexiona sobre la societat a l'actualitat, en aquesta última setmana hi ha un text de Jaume Cabré, la majoria d'aquests textos tenen a relació amb la literatura. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a004.pdf
Tot seguit fa un a través d'una crònica curta dels seus enviats especials a diferents ciutats del món, com New York o Londres, on ens parla de la situació cultural que estan visquen, quines tendències hi ha i quins llibres estan sent els més venuts a aquelles latituds. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a005.pdf
Cada setmana també tenim l'0pinió de diferents col·laboradors com Marius Serra i d'altres, i un parell de pàgines més també dedicades a tot el referent a la literatura a l'actualitat, així com una mirada al món del còmic.
A les pàgines anteriors a la entrevista principal amb l'autor de la setmana, acostumem a trobar una publicació anticipada, és a dir, ens avancen les novetats que sortiran al mercat en properes dates al nostre país. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a008.pd
Les dues pàgines centrals del suplement les dedica al escriptor Josep Maria Espinàs, i les seves reflexions, i les darreres es dirigeixen cap a una retrospectiva en el temps, d'escriptors que han perdurat en el temps.
La pàgina 16 la dedica especialment a situar les dues llistes, una de les publicacions més venudes, i l'altre de les més sol·licitades a les biblioteques. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a016.pdf
I les darreres pàgines del suplement cultural hi trobem reflexions sobre el món de la creativitat en d'altres terrenys que no són el literari, és a dir, escultura, música o per exemple com aquesta setmana que parla d'arquitectura i de l'exposició al Caixa Fórum que enfronta aquestes dues disciplines tan similars però diferents alhora.
En resum en aquesta publicació hi ha força varietat, tot i que clarament tot el que té referència al món literari, hi té un element preferencial, tot i que elements com el teatre, les exposicions de pintura i la música també en són un element que podem trobar en aquest suplement.

Si observem bé el suplement, sembla que el tema central setmanal marca una mica la línea de tota la publicació, és a dir, si hi ha un escriptor d'alguna manera les referències que s'hi a tenen bastant a veure amb llibres i tot el seu món, mentre que d'altres setmanes si l'espai central l'ocupa una obra teatral, la resta de la publicació es dirigeix més en aquest vector cultural que en d'altres.

Pressing Catch - Cultura o espectacle de masses?

Cal partir de la consideració que ha països llatinoamericans aquests tipus d'espectacles estan molt arrelats i que la devoció per ells es transmet de pares a fills, i per tant no és un espectacle de nova creació si no que té una tradició en el temps força estesa.

És evident, que aquestes reflexions obren una polèmica ja recurrent, entre el qui defensen que aquest tipus d'espectacle són productes culturals tan respectables com una obra de teatre, un llibre o qualsevol element de la cultura més tradicional, i els qui per contra afirmen que aquest tipus d'activitats no deixen de ser només espectacles destinats a un públic determinat, i que intel·lectualment no aporten res de nou.

Sóc un defensor del concepte de cultura popular, i entenc que és bo tot allò que tingui a veure amb la gent, els seus gustos, les seves tradicions i el seu dia, és a dir, un concepte força primitiu però que té a veure amb allò que es diu de que som el que som, però que també cal que defensem el que ens envolta, i que d'alguna manera ens ha influït per ser com som.

No entenc que algú pugui defensar una cultura d'alta volada sense tenir en compte a la gent, és a dir, no crec que ningú tingui la potestat intel·lectual per dir que es pot considerar cultura i que no.

Puc estar d'acord que d'alguna manera hi hagi aportacions culturals que intel·lectualment ens puguin fer pensar i d'altres que només siguin un entreteniment que no vagin més enllà d'aquí, però crec que defensar-ne una i criticar-ne l'altre seria fer-ne un sectarisme cultural que seria perjudicial per la cultura en general i la popular en particular.

En resum tot és cultura, una popular i arrelada al poble pel pas del temps i l’altre una cultura diferent, d’èlit que d’alguna manera la tenim allà per si la volem “consumir” però que d’alguna manera cal que la anem a cercar.
Aquesta segona moltes vegades té el perill que sigui d'alguna manera dirigida pels qui ( crítics culturals, directors de suplements, creadors d'opinió, etc..) que d'alguna poden tenir prejudicis, del que si és o no cultura.
Una altre discusió seria entrar a qüestionar si la franja horària en la que s'emet actualment aquest espectacle a la televisió del nostre país, és la més idònea, però és clar si s'ofereix aquesta hora és perquè hi ha un seguit de gent que ho veu.
És a dir, com sempre els shares i els espectadors són els que acaben per donar o no el seu vist i plau a aquest tipus d'emissions, i pel que sembla el recolzament, ja que s'ha convertit en el programa més vist durant la seva franja horària d'emissió, el dissabtes al migdia, sembla doncs que d'alguna manera les ganes de guanyar diners per part de les cadenes sempre són superiors a la reflexió de si s'han d'emetre a determinades hores o a unes altres, per evitar que els nens confonguin el que és un simple espectacle predeterminat amb accions preparades i on tot està sota un guió, i que intentin emular els seus herois.
Només queda fer-se la pregunta, tot i que és un espectacle a priori destinat a un públic adult, quin percentatge d'infants ho veuen cada cap de setmana?
http://www.youtube.com/watch?v=i0I1KAWCBy0

EN RECORD DE LES VÍCTIMES DE L'11-M

Tothom estarà d'acord que no hi ha res més preuat que la vida, i que ningú a excepció del pas del temps o d'alguna situació no desitjada ens la pot treure.

Es per això que vull aprofitar aquest blog cultural, per transmetre la meva solidaritat a totes aquelles persones que van patir en primera persona l'atac terrorista del 11-M, del que avui tot just se'n compleixen quatre anys.

I alhora aprofito per refusar a tota persona o idea que entengui que defensar interessos d'un col·lectiu justifica d'alguna manera una acció que pugui causar mal i fins i tot provocar la mort d'una altra.

Qualsevol persona té dret a creure en quelcom i defensar-ho fins i tot amb vehemència, però mai utilitzant la força i les armes contra la gent simplement perquè tinguin un origen, una religió o una cultura diferents a la teva.

Visca la PAU i la LLIBERTAT!!!

EL MOVIMENT FREEKE - Famosos a qualsevol preu

El moviment Freeke, s'ha consolidat els darrers anys com un conjunt de persones i actes de dubtós bon gust la majoria d'ells, però que d'alguna manera estàven disposats a que la gent rigués amb les seves actuacions amb l'única intenció de tenir una recompensa a nivell de coneixement col·lectiu.

Aquest moviment deu el seu creixement principalment a la consolidació total del món de les comunicacions, alhora que també de la aparició de elements com internet i llocs on poder mostrar les teves ganes de popularitzar qualsevol cosa.

La pàgina Youtube, n'és un clar exemple, allà si poden trobar imatges de gent fent qualsevol cosa només en busca de notorietat.
Per tant el moviment friki, d'alguna manera tot i que en uns inicis s'entenia com aquella gent rara o inadaptada socialment, crec que en l'actualitat aquesta descripció no acabaria per ser massa acertada i si que podríem dir que freeke seria més la persona que està d'alguna manera disposada a que la resta de la gent la conegui, que busca la notorietat a qualsevol preu, també aquest un element a estudiar pels sociòlegs a l'actualitat.

Si fa uns anys ja es cantava a aquest país coses com: "Mama quiero ser artista", avui aquesta frase és més vigent que mai, i la majoria de persones que situem dins l'entorn freeke tenen a veure amb el món de la televisió i dels mitjans.

Una prova evident que tot aquest moviment friki té a veure amb les ganes de donar-se a conèixer a través dels mitjans, per exemple, el trobem al nostre país fa uns anys quan el periodista Javier Cárdenas que treballava al programa "Crónicas Marcianas" gran bressol del moviment va realitzar una pel·lícula FBI ( Frikis Buscando Incordiar) on realment l'únic interessant era veure com tot un seguit de persones es deixàven fer de tot, només per sortit a una pel·lícula.

Si partim de la base que tot és cultura, també el moviment freeke el podem considerar com a tal, ens trobaríem davant una cultura popular, destinat a un públic necessitat de riure amb les desgràcies dels altres o amb el poc sentit del ridícul d'alguns d'aquests personatges.

Però, al meu entendre, seria més un col·letiu de gent que cerca la fama i la notorietat a qualsevol preu que no pas gent que busqui que se la reconegui pel seu valor artístic o productiu a nivell cultural. http://es.youtube.com/watch?v=3ABir0aZNxw