FUJIMORI& MONTESINOS : Els excessos al Perú

Mariposa Negra és un co-producció hispano-peruana de l'any 2007, un drama del director, Francisco J. Lombardi, interpretada per actors com Melania Urbina, Magdyel Ugaz o els coneguts actors catalans Lluis Homar i Montserrat Carulla.

Una película que ens explica la historia de Gabriela, una jove que està a punt de casar-se amb Guido, un conegut jutge, que és assessinat en estranyes cirscunstàncies.

La protagonista pretèn averiguar que ha passat i d'alguna manera netejar la imatge del seu novio, i es per això que inicia una investigació pel seu compte, durant aquesta investigació tindrà l'ajuda d'Angela una jove i ambiciosa periodista i també s'enfrontarà amb Osman, el director de un influent diari diari, que és fidel al règim de Fujimori i que d'alguna manera ajuda a encobrir el que ha estat clarament un crim d'estat, e intentant donar-li una visió de crim pasional en un ambient gay.

Per intentar demostrar la veritat del cas, Gabriela s'endinsa als baixos fonts del cercle que rodeja a Vladimiro Montesinos, ella per intentar revenjar la mort del seu novio només té un objectiu, matar sigui com sigui, al segon home més important del Peru en aquell moment.

Una película recomenable, per conèixer com s'actuava durant la dictadura d'Alberto Fujimori al Perú, i sobretot que feia l'home que tenia més força política en aquell Perú corrupte i repressor, Vladimiro Montesinos. Les interpretacions de les dues principals protagonistes Gabriela i Angela, estàn força bé, i tenen un nivell interpretatiu bo.

Okupes & Polícia

CRÒNIQUES DEL 6 i altres retalls de la claveguera policial. Virus Editorial, Any 2006. Un llibre que té en el moviment okupa i anti-sistema la seva raó de ser, i que ens explica amb detall la repressió que ha patit aquest col·lectiu els darrers deu anys.

L'autor és David Fernández, llicenciat en Periodisme i en estudis de Ciències Polítiques a la UAB i membre de l'Ateneu de la Torna i que té antecedents penals per insubmissió al servei militar i d'altres actuacions de caire reivindicatiu, com per exemple, la protesta davant el consolat del Perú contra Fujimori l'any 1997.

Entre els anys 1999 i 2002 va treballar com a redactor a dos dels diaris perseguits pel jutge Baltasar Garzón, Ardi Beltza i Kale Gorria. Actualment és membre d'Entrepobles, de la Coordinadora Antirepressiva de Gràcia i, a més, col·labora com a periodista al setmanari Directa, a la revista Illa crua i al periòdic quinzenal Diagonal.

En aquest cas crec conèixer una mica els vincles de l'autor amb el món que ens explica es bàsic per entendre el llibre en si mateix, una crítica de l'estat de dret que ens ha tocat viure, des de la perspectiva subjectiva d'una persona que pertany al moviment okupa i/o anti-sistema.

David Fernández ens explica que ha patit, segons es desprèn de la lectura, tot tipus de repressions per part del que ell anomena Brigada Especial VI, l'encarregada de fer el seguiment policial a aquests tipus de col·lectius i que aquest seguiment no sempre s'ha fet respectant els drets humans i la llibertat d'expressió que tothom té dret en una democràcia.

Un llibre dirigit sobretot a la gent que vulgui conèixer una mica més de tot l'entrellat del moviment okupa, de la persecució que han hagut de patir per part dels estaments policials els darrer 10 anys, i de la crítica que l'autor del llibre fa de la societat en que ens ha tocat viure, simplement segons ell mateix apunta, perquè no pensen com està establert i dirigit a per les màximes instàncies policials i partits polítics.

Això ara si toca...Llegir.ho!!!

Jordi Pujol Memòries 193O - 1980. La biografia sobre Jordi Pujol i la seva etapa pre-política, que ha tingut en la persona de Manel Cuyàs, director adjunt del diari el Punt a Barcelona, l’encarregat de transcriure tot el pensament ideològic de l’expresident.

Un llibre que fa tot un recorregut per la vida de l’expresident de la Generalitat, i la seva trajectòria anterior a la seva entrada en política.

Un repàs que va des dels seus records d'infantesa repartits entre Premià de Mar i Barcelona, els seus primers contactes amb el món catòlic i quines vivències en va extreure d'aquesta relació amb l’església, també els seus primers passos dintre de l'escola on ja pertanyia d'alguna manera a diferents moviments culturals, i que posa de manifest el seu continu esforç per intentar d'alguna manera ajudar al país, ja sigui des del món empresarial o financer, o com explica la creació del seu partit polític Convergència i Unió i la participació en democràcia.

Uns textos que ens serveixen per conèixer una mica millor el per què de tot plegat, com i de quina manera s'ha forjat el caràcter i la manera de fer i d'actuar de Jordi Pujol.

I com el seu procés d'aprenentatge al llarg dels seus primers 50 anys de vida, li van servir per arribar a ser una persona respectada dins l'àmbit polític tant a nivell estatal com internacional.

Per tant en recomano la seva lectura, més enllà de la ideologia de cadascú per que se'ns dubte és un llibre molt ben estructurat, de fàcil lectura i alhora entretinguda ja que el seu autor, Manel Cuyàs, li ha sabut donar un toc de conversa amigable més enllà de la transcendència dels personatge en qüestió.

Aixì que com diria el protagnoista del llibre i refirint-nos a les seves pròpies paraules "Ara això no toca" ho podem substituir per un "Ara això si que toca. Llegir-ho".

Unes memòries que han de tenir una continuïtat en els propers mesos, en els quals Jordi Pujol intentarà explicar la seva trajectòria política en democràcia, que han suposat els seus 23 anys com a President de la Generalitat, i on segons paraules de l'ex-President: "Servirà perquè molta gent entengui per què vaig actuar com ho vaig fer i no de manera diferent".