88 Minutos - L'última pel·lícula d' Al Pacino

La pel·lícula "88 Minutos", es l'última estrena que ens ha acostat al gran Al Pacino fins a les nostres pantalles. En aquesta film Al Pacino, interpreta a Jack Gramm, un profesor universitari que alhora treballa de psiquiatra forense pel FBI. Un dia rep una amenaça de mort que l'avisa que li queden exactament vuitanta-vuit minuts per a la seva mort, ( d'aquí s'extreu obviament el títol de la pel·lícula).

Per intentar salvar la seva vida en Jack haurà d'utilitzar totes les seves habilitats, coneixement i entrenament per intentar apropar-se als possibles sospitosos, propers al seu passat més recent. Un antic alumne empipat, una ex-amant a qui va abandonar i un assessí en sèrie que ja es troba al corredor de la mort.

El prestigiós psiquiatra forense s'ha dedicat durant tota la seva carrera exemplar a fer infalibles "evaluacions" de les persones i dels factors de risc. Desprès de donar el seu parer d'expert en el cas del assessí en sèrie Jon Forster, espera la ejecució del criminal amb una gran satisfacció personal.

Però quan comencen a produir-se assessinats com els que feia en Forster, Jack es veu abocat a defensar la idea de que aquest cop es un fervent seguidor del pres. Segueix defensant la idea que Forster es culpable, tal i com l'inculpat habia confesat des d'un primer moment.

Tot i ser un home amb una gran confiança en si mateix Jack cada vegada es tornar més insegur i paranòic, doncs el compte enrera per la ejecució de Forster cada cop es més aprop.

Al Pacino, podem dir que es el millor de la pel·lícula, tot i que no ens trobem davant un paper estelar, fa una interpretació correcte, però gens espectacular, ni digne de menció. De la pel·lícula cal dir que sense utilitzar grans efectes especials, sense persecucions, es un thriller que resulta força intrigant e interessant, amb el continu joc que en fa el director, jugant a despistar l'espectador, fent creure'ns que hi ha més d'un potencial assessí, i estirant fins gairebé al màxim una idea que al principi sembla més aviat que no ha d'anar més enllà.

Tot i que com a crítica i en aquest sentit de la possible autoria de ser l'assassí, crec que el director falla una mica perquè no s'acaba d'entendre del tot quines són les les motivacions que els poden portar a voler matar el metge forense Jack, i això ens pot portar a viure episodis de la pel·lícula que són una mica forçades.

En resum una pel·lícula recomanable per aquells a qui els hi agradi els thrillers, tot i que l'argument no deixa de ser repetitiu, està força ben treballat, i Al Pacino tot i que no està al nivell que caldria esperar, es un actor amb molta experiència i d'un nivell interpretatiu tant alt, que aixeca el nivell de qualsevol producte cinematogràfic on participa.

http://es.youtube.com/watch?v=am8W6qLMSWA

Elegy - La nova proposta d'Isabel Coixet

La directora catalana Isabel Coixet ens presenta una història d'amor entre una alumne universitaria i el seu profesor, tot un conquistador atrapat en un laberint de sentiments.
Coixet es converteix així en la primera directora que aborda la obra del famós i polèmic novelista i premi Pulitzer de ficció, Philip Roth.

A Elegy hi trobem el professor David Kepesh (Ben Kingsley), un carismàtic professor, que es vanagloria davant els seus companys de seduir a totes aqueles alumnes que vol, ja que aquetes jovenetes estan desitjant provar noves experiencies, tot i que té com a norma marcar una barrera infrenquejable entre el que són sentiments i pur plaer.

Però tota aquesta actitud de persona freda i calculadora pel que fa als sentiments se'n va a norris quan apareix al nou curs universitari Consuelo Castillo (Penelope Cruz) una atractiva alumne, que li fara perdre els estreps i li aconseguirà que la coirassa d'home dur se li faci a miques.

Consuela es converteix en una obsesió per a Kepesh però al final els seus gelos i les seves fantasies i pors de que ella acabaria per trair-lo i es buscaria algú més jove que ell, aconsegueixen destruir la relació entre ells.

Destrosat, el professor Kepesh veu passar el temps, i només té com objectiu a la vida el seu treball i a més pateix la pèrdua de bons amics.
Tot doncs sembla que se li ha girat en contra fins que passats dos anys Consuela torna a apareixer a la seva vida amb una petició desesperada que ho canviarà tot.

En resum la història ja ha estat molt tractada, joveneta estudiant que manté una relació "impossible" amb el seu professor, però a "Elegy" això només es converteix en el fil conductor, per què Coixet ens acaba parlant de temes com el sexe, l'amor, les absències, les pors, els desitjos, la bellesa, la por a la mort, etc...

Isabel Coixet deixa a l'aire unes quantes preguntes a "Elegy" com per exemple: Fins on podem estimar? Si arribem al sexe a partir d'estimar a una persona o si es a l'inrevés que arribem a estimar a partir del sexe?

Però sobretot la idea que se n'extreu de la pel·lícula "Eligy" i la pregunta que Coixet deixa per què cadascú la interioritzi , seria algú com: Per què als homes madurs els atrau tant i pot aconseguir fer trontollar el seu comportament, els seus idelas i la seva vida sencera, la bellesa i joventut d'una noia bonica. http://es.youtube.com/watch?v=g21Mmb6UuQI

Cobardes - La consolidació de José Corbacho com a director

Desprès de la primera pel·lícula Tapes, on José Corbacho es va estrenar com a director, i va aconseguir un important èxit amb les històries divertides amb toc agredolç d'un grup de persones que vivien al mateix barri.

Ha arribat la segona pel·lícula Cobardes de José Corbacho que ha apostat per acostar-nos i una de les situacions de violència més estesa avui en dia de la nostra societat, la que pateixen milers de nens i joves a les nostres escoles, és a dir, ens parla del bullying escolar.

Les primeres crítiques que s'han escoltat contra la pel·lícula diuen que Corbacho ha caigut en els tòpics coneguts per a tothom, és a dir, el nen que pateix bullying per exemple pertany a una família de classe mitja mentre que els assetjadors pertanyen a classe alta. També que els professors de l'institut on passen els fets ni els psicòlegs puguin fer res per ajudar al noi, diuen que sona una mica a retòric.

Però al meu entendre, són crítiques que no han volgut veure més enllà, perquè un cop vista la pel·lícula te n'adones que no només es parla de la por del nen per la situació que li ha tocat viure, si no que parla de les pors dels grans, la dificultat dels pares per controlar el comportament dels fills i que cada dia es fa més evident, etc..

És a dir, no crec que només ens trobem una pel·lícula que parla de buylling en exclusivitat, i que només es centri en això, si no que parla de moltes de les pors que ens ha tocat viure, i que d'alguna manera no ens deixen ser nosaltres mateixos en el nostre dia a dia.

Sembla increïble però que un personatge com José Corbacho i Juan Cruz que venen tots dos del món de l'humor siguin gairebé els únics que s'atreveixin a parlar clar i de manera oberta de problemes que patim, i que en canvi cineastes de tota la vida, sempre es centrin en temes com l'amor, les relacions i tot aquests elements que com a societat no ens aporten res de nou.

Es per això que segurament molts dels crítics que coneixem com "els de sempre" acostumen a criticar amb vehemència aquest tipus de pel·lícules, sobretot si tenim en compte que els dos directors de Cobardes, són dos nouvinguts a la qüestió cineasta.

Al meu entendre, un film com el de Cobardes hauria d'estar subvencionat per les institucions i que fos d'obligat visionat per les escoles de tot el país, i d'alguna manera influir en la manera de fer del joves d'avui en dia, i que veiessin que l'actitud intolerant cap als companys no porta enlloc.

Todos estamos invitados - La por de l'amenaça terrorista

"Todos estamos invitados" és la nova aposta del cineasta Manuel Gutierrez Aragón, on es parla de la situació gairebé desesperada que pateixen les persones que viuen amenaçades pel terrorisme d'ETA i que han de viure protegides i amb escolta policial.

La història de "Todos estamos invitados" repassa precisament la situació des de dues perspectives diferents, en primer lloc la d'un professor universitari, paper que interpreta José Coronado, i que el seu posicionament contrari a ETA li suposa la ira de bona part del seu alumnat, i el silenciós repudi dels seus antics amics i una amenaça de mort.

L'altre paper protagonista ( Oscar Janeada) és el d'un jove que pertany a la banda, i que mentre dur a terme un atemptat pateix un accident i perd la seva memòria.

El film transcorre doncs entre les pors del professor i la ment fracturada de l'altre, entre els deliris i els racons foscos de la memòria morta, i la realitat angoixant de qui sap que està amenaçat i perd la seva intimitat i alhora la seva identitat.

Una pel·lícula que de ben segur portarà cua, ja que el tema d'ETA sempre ha estat motiu de controvèrsia sobretot degut al tractament que se n'ha fet, precedents com La pelota vasca, de Julio Medem així ho demostren.

ELS FALSIFICADORS - 0scar a la millor pel·lícula de parla no anglesa

Els falsificadors, dir. Stefan Ruzowitzky. Una pel·lícula ambientada al Berlín del 1936, on el protagonista Sorowitsch es el rei dels falsificadors de moneda. Aviat es arrestat pels nazis i portat a un camp de concentració on es obligat a treballar per a ells juntament amb un altre grup de falsificadors.Això suposa un dilema moral ja que cooperar amb els seus raptors allargarà la guerra i podria significar la victòria dels alemanys.

Amb un Oscar sota el braç, com a millor pel·lícula de parla no anglesa. Els Falsificadors, és un altre film més que tracta el tema de l'Holocaust nazi, està basada en uns fets reals - al llibre autobiogràfic The Devil's Workshop, de Adolf Burger, i tracta sobre l'Operació Bernhard. La temàtica del Holocaust ha donat grans obres mestres, com per exemple: La llista de Schindler, El pianista, Valkiria, etc..

Els falsificadors, tracta sobretot de com el poder absolut i absurd sobre un altre ésser humà i tenir-lo sota un control absolut, fa d'alguna manera aparèixer els més baixos instints del qui té el poder, i alhora de com el paper de víctima impotent deshumanitza la dignitat de l'home, finalment de com la supervivència es pot acabar convertint-se en un negoci rendible.

La duració de la pel·lícula és de 98 minuts però no es fan gens curts, i segons els seu director no busca donar cap classe d'història, si no tractar temes universals per a un públic actual. Podem dir que no hi ha grans retrets que fer-li a la composició, té una producció sòbria i s'apropa d'una manera serena, e intenta donar més tocs més enllà del blanc i el negre en que està rodada la cinta.

La problemàtica que planteja es si necessari salvar-se un mateix costi el que costi i deixant de banda tots els teus principis o perdre la vida quan les oportunitats de sobreviure són gairebé nules.

Quan sobreviure és la clau, no hi ha ideals, ni personalitat que valgui i així ho posa de manifest Stefan Ruzowitzky, que ens apropa una visió propera i directa, i lluny de la grandiloqüència de Hollywood, es centra sobretot en els conflictes entre els personatges, tot i que d'alguna manera sacrifica una bona estructura narrativa, que acaba per fer previsible algunes de les coses que hi passen. Un aspecte a destacar, les interpretacions del semi heroi Sorowitsch (Karl Markovics) i dels seus companys, que tot i tenir alguns personatges no massa definits.

En resum una pel·lícula on tot es redueix a sobreviure, i que si d'alguna manera val la pena trair els ideals si això suposa salvar la vida, o dit d'una altra manera, si val la pena morir per uns ideals.http://www.estrenosdecine.net/modules.php?name=Peliculas&id=1684

CAÓTICA ANA - L'última pel·lícula de Julio Medem

Caótica Ana és l'última pel·lícula del director basc Julio Medem, un film que dirigeix i dedica a la seva germana Ana, que va morir anys enrera.

El director ens apropa a Ana, la protagonista principal, una jove amb un esperit lliure que viu amb el seu pare d'origen alemany a una cova a la Eivissa post-heappie.

Ana és una apasionada de la pintura, però només es dedica a pintar per sobreviure als mercats per turistes de l'illa, fins que un dia apareix Justine, una dona dedicada a ajudar als joves amb talent que troba pel mòn. Justine ajuda a Ana econòmicament i la convida a que vagi a viure amb ella i la resta de nois a un centre per superdotats a Madrid.

A partir d'aquell moment Ana entra en una espiral de contradiccions i lluita interior per vèncer d'alguna manera les pors del passat i del futur, però tot això ho viu a través de vides alienes que no són la seva.

Caotica Ana és per tant el viatge segons Medem que la seva germana va fer dels 18 als 22 anys, un compte enrera personal, que la porta fins al 0 a través de la hipnòsis, i que gràcies a aquest fet Ana descobreix que ella no viu sola, que d'alguna manera li ha tocat viure a través del seus somnis diferents vides de dones que havien patit molt a la vida i que resten a la seva memòria i que aquest és el seu gran caos interior.

En paraules de Julio Medem: "Caótica Ana es una historia con la tragedia, conducida por la fuerza del optimismo y la necesidad de ser feliz de su protagonista".

Per ampliar el coneixement de la pel·lícula, en alguns moments de difícil comprensió si no coneixes la contextualització de la història tràgica de la germana de Medem i tot el que l'envolta, el director basc va escriure a més a més uns textos anomenats "Binomios" on despulla a tots els protagonistes de la pel·lícula amb gran perfecció, i d'alguna manera ajuda a entendre molt millor la trama de la que ha suposat la septima pel·lícula d'aquest director.

http://www.juliomedem.org/caoticaana/Files/binomios_caoticaana.pdf

Cal dir que és un pel·lícula força caótica com el seu títol mateix reflecteix però amb un rerafons d'homenatge a la seva germana emotiu i que arriba al espectador, un film colpidor i amb unes interpretacions d'un nivell acceptable.

Tot i que d'alguna manera l'escenografia, la fotografia i els ambients, així com l'element sonor i la música, eren semblants a d'altres películes anteriors del mateix director.

Al meu entendre li dona un toc característic a totes les pel·lícules de Julio Medem, que suposo que és el que ell d'alguna manera vol aconseguir, que veient una forma de fer les coses d'una manera determinada, de seguida sàpigues que ell està darrera d'aquesta producció.

En resum una producció més d'aquest controvertit director, molt en la línea dels seus films anteriors, com "La ardilla roja" "Los amantes del Círculo Polar" o "Lucía y el Sexo".

NO COUNTRY FOR OLD MEN - La consolidació de Javier Bardem

No es país para viejos. Una película dels germans Cohen e interpretada per Tommy Lee Jones, Javier Bardem i Josh Brolin entre d'altres actors de renom.

La història comença quan Llewelyn Moss (Josh Brolin) troba una furgoneta rodejada per varis homes morts. A la part del darrera hi ha un carregament de droga i dos milions de dòlars. Quan Moss agafa els diners, provoca una reacció en cadena de violència, que la llei, representada pel desilusionat sheriff Bell (Tommy Lee Jones), no el consegueix detendre.

Mentrestrant Moss intenta fugir del seus perseguidors, especialment del misteriós cervell de la operació (Javier Bardem) que es juga la vida dels altres a cara o creu.

La película posa al descobert la deliquència als USA i amplia el seu significat fins i tot donant constància de temes tans antics com la Bíblia.

Aquesta película, i gràcies al Oscar com a millor actor de repartiment, és la consolidació total de Javier Bardem com a un actor de futur al star system nord-americà. El paper que interpreta d'un assassí sense escrupols, que no té cap tipus de mirament i que no dubte en matar tot aquell que s'interposa en el seu camí.

http://es.youtube.com/watch?v=drJQS89ZYs8

Javier Bardem ha trobat en aquest interpretació un paper fet a mida, ja havia interpretat papers d'home dur com el que va fer a Perdita Durango però en aquesta película dels germans Cohen, es supera a si mateix, i li dona un toc molt personal i que només ell pot donar-li.

Es indubtable que des que el petit dels Bardem aparegués a Jamón, Jamón, la película dirigida per director català Bigas Luna i que va interpretar juntament amb la seva actual parella Penelope Cruz, ha demostrat que ha anat a més a cada interpretació que ha realitzat.

Papers com el de Reinaldo Arenas, o el del tetraplègic Ramon Sampedro, van demostrar que Bardem estava creixent com actor, i el premi rebut com a millor actor de repartiment, només fa que refrenar-ho.

Ara només ens queda esperar per saber si Javier Bardem s'acaba convertint en el substitut en els papers llatins que fins al moment semblaven reservats o per Andy García o Antonio Banderas.

FUJIMORI& MONTESINOS : Els excessos al Perú

Mariposa Negra és un co-producció hispano-peruana de l'any 2007, un drama del director, Francisco J. Lombardi, interpretada per actors com Melania Urbina, Magdyel Ugaz o els coneguts actors catalans Lluis Homar i Montserrat Carulla.

Una película que ens explica la historia de Gabriela, una jove que està a punt de casar-se amb Guido, un conegut jutge, que és assessinat en estranyes cirscunstàncies.

La protagonista pretèn averiguar que ha passat i d'alguna manera netejar la imatge del seu novio, i es per això que inicia una investigació pel seu compte, durant aquesta investigació tindrà l'ajuda d'Angela una jove i ambiciosa periodista i també s'enfrontarà amb Osman, el director de un influent diari diari, que és fidel al règim de Fujimori i que d'alguna manera ajuda a encobrir el que ha estat clarament un crim d'estat, e intentant donar-li una visió de crim pasional en un ambient gay.

Per intentar demostrar la veritat del cas, Gabriela s'endinsa als baixos fonts del cercle que rodeja a Vladimiro Montesinos, ella per intentar revenjar la mort del seu novio només té un objectiu, matar sigui com sigui, al segon home més important del Peru en aquell moment.

Una película recomenable, per conèixer com s'actuava durant la dictadura d'Alberto Fujimori al Perú, i sobretot que feia l'home que tenia més força política en aquell Perú corrupte i repressor, Vladimiro Montesinos. Les interpretacions de les dues principals protagonistes Gabriela i Angela, estàn força bé, i tenen un nivell interpretatiu bo.