Caótica Ana és l'última pel·lícula del director basc Julio Medem, un film que dirigeix i dedica a la seva germana Ana, que va morir anys enrera. El director ens apropa a Ana, la protagonista principal, una jove amb un esperit lliure que viu amb el seu pare d'origen alemany a una cova a la Eivissa post-heappie.
Ana és una apasionada de la pintura, però només es dedica a pintar per sobreviure als mercats per turistes de l'illa, fins que un dia apareix Justine, una dona dedicada a ajudar als joves amb talent que troba pel mòn. Justine ajuda a Ana econòmicament i la convida a que vagi a viure amb ella i la resta de nois a un centre per superdotats a Madrid.
A partir d'aquell moment Ana entra en una espiral de contradiccions i lluita interior per vèncer d'alguna manera les pors del passat i del futur, però tot això ho viu a través de vides alienes que no són la seva.
Caotica Ana és per tant el viatge segons Medem que la seva germana va fer dels 18 als 22 anys, un compte enrera personal, que la porta fins al 0 a través de la hipnòsis, i que gràcies a aquest fet Ana descobreix que ella no viu sola, que d'alguna manera li ha tocat viure a través del seus somnis diferents vides de dones que havien patit molt a la vida i que resten a la seva memòria i que aquest és el seu gran caos interior.
En paraules de Julio Medem: "Caótica Ana es una historia con la tragedia, conducida por la fuerza del optimismo y la necesidad de ser feliz de su protagonista".
Per ampliar el coneixement de la pel·lícula, en alguns moments de difícil comprensió si no coneixes la contextualització de la història tràgica de la germana de Medem i tot el que l'envolta, el director basc va escriure a més a més uns textos anomenats "Binomios" on despulla a tots els protagonistes de la pel·lícula amb gran perfecció, i d'alguna manera ajuda a entendre molt millor la trama de la que ha suposat la septima pel·lícula d'aquest director.
Cal dir que és un pel·lícula força caótica com el seu títol mateix reflecteix però amb un rerafons d'homenatge a la seva germana emotiu i que arriba al espectador, un film colpidor i amb unes interpretacions d'un nivell acceptable.
Tot i que d'alguna manera l'escenografia, la fotografia i els ambients, així com l'element sonor i la música, eren semblants a d'altres películes anteriors del mateix director.
Al meu entendre li dona un toc característic a totes les pel·lícules de Julio Medem, que suposo que és el que ell d'alguna manera vol aconseguir, que veient una forma de fer les coses d'una manera determinada, de seguida sàpigues que ell està darrera d'aquesta producció.
En resum una producció més d'aquest controvertit director, molt en la línea dels seus films anteriors, com "La ardilla roja" "Los amantes del Círculo Polar" o "Lucía y el Sexo".
