Cal partir de la consideració que ha països llatinoamericans aquests tipus d'espectacles estan molt arrelats i que la devoció per ells es transmet de pares a fills, i per tant no és un espectacle de nova creació si no que té una tradició en el temps força estesa.És evident, que aquestes reflexions obren una polèmica ja recurrent, entre el qui defensen que aquest tipus d'espectacle són productes culturals tan respectables com una obra de teatre, un llibre o qualsevol element de la cultura més tradicional, i els qui per contra afirmen que aquest tipus d'activitats no deixen de ser només espectacles destinats a un públic determinat, i que intel·lectualment no aporten res de nou.
Sóc un defensor del concepte de cultura popular, i entenc que és bo tot allò que tingui a veure amb la gent, els seus gustos, les seves tradicions i el seu dia, és a dir, un concepte força primitiu però que té a veure amb allò que es diu de que som el que som, però que també cal que defensem el que ens envolta, i que d'alguna manera ens ha influït per ser com som.
No entenc que algú pugui defensar una cultura d'alta volada sense tenir en compte a la gent, és a dir, no crec que ningú tingui la potestat intel·lectual per dir que es pot considerar cultura i que no.
Puc estar d'acord que d'alguna manera hi hagi aportacions culturals que intel·lectualment ens puguin fer pensar i d'altres que només siguin un entreteniment que no vagin més enllà d'aquí, però crec que defensar-ne una i criticar-ne l'altre seria fer-ne un sectarisme cultural que seria perjudicial per la cultura en general i la popular en particular.
En resum tot és cultura, una popular i arrelada al poble pel pas del temps i l’altre una cultura diferent, d’èlit que d’alguna manera la tenim allà per si la volem “consumir” però que d’alguna manera cal que la anem a cercar.
Aquesta segona moltes vegades té el perill que sigui d'alguna manera dirigida pels qui ( crítics culturals, directors de suplements, creadors d'opinió, etc..) que d'alguna poden tenir prejudicis, del que si és o no cultura.
Una altre discusió seria entrar a qüestionar si la franja horària en la que s'emet actualment aquest espectacle a la televisió del nostre país, és la més idònea, però és clar si s'ofereix aquesta hora és perquè hi ha un seguit de gent que ho veu.
És a dir, com sempre els shares i els espectadors són els que acaben per donar o no el seu vist i plau a aquest tipus d'emissions, i pel que sembla el recolzament, ja que s'ha convertit en el programa més vist durant la seva franja horària d'emissió, el dissabtes al migdia, sembla doncs que d'alguna manera les ganes de guanyar diners per part de les cadenes sempre són superiors a la reflexió de si s'han d'emetre a determinades hores o a unes altres, per evitar que els nens confonguin el que és un simple espectacle predeterminat amb accions preparades i on tot està sota un guió, i que intentin emular els seus herois.
Només queda fer-se la pregunta, tot i que és un espectacle a priori destinat a un públic adult, quin percentatge d'infants ho veuen cada cap de setmana?
http://www.youtube.com/watch?v=i0I1KAWCBy0
