Mort Salvador Escamilla - Un dels pares de la cançó catalana

El passat divendres va morir Salvador Escamilla i Gómez, nascut l'any 1931 a Barcelona, aquest polifacètic personatge, va "tocar" molts dels terrenys culturals, i va ser un personatge clau en la promoció cultural del nostre país.

Va treballar com a locutor de ràdio, on va tenir un paper destacat en la promoció de la cançó catalana, al seu programa Radiooscope a Ràdio Miramar, on donava la possibilitat a joves cantautors de presentar-se en societat i que s'escoltessin les seves músiques, entre molts d'altres se'l coneix per ser el descubridor de J.Manuel Serrat.

També és autor de diferents discos com a cantant, i va arribar a enregistrar fins a setze discos.

Va rebre gairebé tots els premis possibles, entre els més destacats, el Premi Ondas a l'any 1968, a l'any 1994 va rebre també la Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva aportació a la cultural catalana i com a gran impulsor de la música al nostre país.

En resum un home que va posar a disposició de la cançó i de la música en català els mitjans perquè tot i que la dictadura ho impedia, aquesta tingués un ressò important i no es perdès en l'oblit.

Una persona compromesa, implicada i volcada per la cultural del seu país i que intenta promocionar tot i les dificultats del moment. Descansi en pau!!!

Concerts a BCN

Barcelona viurà des del 4 d'Abril i fins el proper mes de Juliol un seguit de concerts d'allò més interessants i per a tots els gustos i públics. Entre els més destacats hi haurà el conjunt de rock català Gossos a l'auditori el proper dia 4 d'Abril, el mateix dia que Mala Rodríguez actuarà a l'Espai Movistar del Fòrum.

Un dia desprès el cantant sabadellenc Sergio Dalma presentarà també a l'auditori el seu nou disc "A buena hora". Quatre dies més tard serà el torn per a tres bandes que tocaran de forma conjunta, els Simple Plan, No Way Out, Falling Kids que actuaran a Razzmatazz.

Pels més nostàlgics de la música i amants de les cançons romàntiques un cantant llegendari de l'escena mundial com Paul Anka, actuarà a l'auditori el dia 13 d'Abril, i la cantant israeliana Noah que actuarà un dia abans el 12 al Palau de la Música. A l'Abril i també en el mateix escenari però concretament el dia 16, actuarà Pastora,

El mateix escenari que veurà el retorn del mític Fito Páez el dia 23 d'abril , diada de St.Jordi.

Els i sobretot les fans del grup Backstreet Boys també estan d'enhorabona perquè el grup californià torna a casa nostra i estaran en concert al Pavelló Olímpic de Badalona el dia 27 d'Abril.

El primer dia de Juny el ritme de concerts no decreix, i rebrem a emblemàtic Estadi Olímpic de Montjuich a un dels grups més importants del rock mundial Bon Jovi.

A mitjans de mes de Juny, d'altres grups i cantants amb força seguidors al nostre país com Radiohead o Avril Lavigne, també ens visitaran, els primers el 12 de Juny i els segons el dia 15.

I per acabar aquest repàs el dia 4 de Juliol, al Palau Sant Jordi, apareixeran Dani Martin i el seu grup el Canto del Loco, per presentar-nos peces noves i repassar els temes ja clàssics que els han portat a ser un dels grups amb més fans arreu de l'estat espanyol.

ELS FALSIFICADORS - 0scar a la millor pel·lícula de parla no anglesa

Els falsificadors, dir. Stefan Ruzowitzky. Una pel·lícula ambientada al Berlín del 1936, on el protagonista Sorowitsch es el rei dels falsificadors de moneda. Aviat es arrestat pels nazis i portat a un camp de concentració on es obligat a treballar per a ells juntament amb un altre grup de falsificadors.Això suposa un dilema moral ja que cooperar amb els seus raptors allargarà la guerra i podria significar la victòria dels alemanys.

Amb un Oscar sota el braç, com a millor pel·lícula de parla no anglesa. Els Falsificadors, és un altre film més que tracta el tema de l'Holocaust nazi, està basada en uns fets reals - al llibre autobiogràfic The Devil's Workshop, de Adolf Burger, i tracta sobre l'Operació Bernhard. La temàtica del Holocaust ha donat grans obres mestres, com per exemple: La llista de Schindler, El pianista, Valkiria, etc..

Els falsificadors, tracta sobretot de com el poder absolut i absurd sobre un altre ésser humà i tenir-lo sota un control absolut, fa d'alguna manera aparèixer els més baixos instints del qui té el poder, i alhora de com el paper de víctima impotent deshumanitza la dignitat de l'home, finalment de com la supervivència es pot acabar convertint-se en un negoci rendible.

La duració de la pel·lícula és de 98 minuts però no es fan gens curts, i segons els seu director no busca donar cap classe d'història, si no tractar temes universals per a un públic actual. Podem dir que no hi ha grans retrets que fer-li a la composició, té una producció sòbria i s'apropa d'una manera serena, e intenta donar més tocs més enllà del blanc i el negre en que està rodada la cinta.

La problemàtica que planteja es si necessari salvar-se un mateix costi el que costi i deixant de banda tots els teus principis o perdre la vida quan les oportunitats de sobreviure són gairebé nules.

Quan sobreviure és la clau, no hi ha ideals, ni personalitat que valgui i així ho posa de manifest Stefan Ruzowitzky, que ens apropa una visió propera i directa, i lluny de la grandiloqüència de Hollywood, es centra sobretot en els conflictes entre els personatges, tot i que d'alguna manera sacrifica una bona estructura narrativa, que acaba per fer previsible algunes de les coses que hi passen. Un aspecte a destacar, les interpretacions del semi heroi Sorowitsch (Karl Markovics) i dels seus companys, que tot i tenir alguns personatges no massa definits.

En resum una pel·lícula on tot es redueix a sobreviure, i que si d'alguna manera val la pena trair els ideals si això suposa salvar la vida, o dit d'una altra manera, si val la pena morir per uns ideals.http://www.estrenosdecine.net/modules.php?name=Peliculas&id=1684

TRES SÓN MULTITUD? - ENTRE POCS I MASSA-

ENTRE POCS I MASSA, una obra d'Agustí Franch i dirigida per Jordi del Río, amb la col·laboració del director de porno en català, Conrad Son.

La Gina i l'Alfons són un matrimoni de mitjana edat amb una vida sexual rutinària. Tot i posar-hi imaginació, l'únic que se'ls acut per trencar la monotonia és ficar una tercera persona al seu llit, el Xevi i desprès d'estar tres hores fent sexe en forma de trio, els protagonistes no paren de capficar-se valorant aquest acte tan transgressor. Però la vida entre parella ja no serà mai més igual, degut a les conseqüències que aquest fet tindrà a les seves vides.

Una obra de teatre d'allò més divertida, on es posen al descobert totes les pors i problemes que sorgeixen a una parella amb anys de relació continuada. Hi apareix també els tòpics referents al sexe com el tamany del membre i la importància o no que té, el suposat toc lèsbic que tota dona té o la rutina i stress diari que influeixen en les relacions íntimes, o inclús la suposada fredor de la dona francesa en qüestions de sexe

La interpretació genial per part de tots els actors, començant per Carles Gilabert en el paper d'Alfons, el marit preocupat per la monotonia amb la seva parella i que està desitjant fer coses diferents amb la seva parella que l'ajudin a que ella sigui més atrevida en les seves relacions, en segon lloc la Gina , la seva dona que interpreta l'actriu Magali Mestre, una dona més preocupada per corregir les exàmens del seus alumnes que no d'examinar sexualment al seu marit de tant en tant, en tercer terme en Xevi ( Antonio Gonsalves) , el guaperes, l'expert i el company de feina de l'Alfons que al final es presta per fer el trio i ajudar el seu company i per últim la Montse, paper interpretat per Anna Bertran, i que passa de ser l'amiga "sortida" de la Gina a la persona que aconseguirà que la seva amiga disfruta per fi del sexe sense tabús ni pors.

Uns papers molt ben estructurats, molt creïbles i que ajuden a que en tot moment els personatges mantinguin un feedback amb el públic molt interesssant. Tocant un tema del que se n'ha parlat molt, com és el sexe, però on s'intercalen dos elements a priori tant difernets com són la comèdia i l'erotisme, tot i que en aquesta obra se'n parla de manera oberta, directa i sense embuts, però sense fer-ne un drama si no tot al contrari, amb clau divertida i desenfedada.

A l'obra hi podem veure diferents nus tant per part de les noies com dels nois, però es precisament la força del text i del que diuen que aquest fet queda en un segon pla, mentre que a l'erotisme a la televisió per exemple, seria un tant per cent molt elevat les escenes explícites, Entre Pocs i Massa busca precisament el contrari, entretenir amb el sexe, però sense fer sexe, i ho aconsegueix en tot moment.

Una funció més que recomanable per aquelles persones que vulguin passar una bona estona, que vulguin riure amb molts dels mites del sexe, on hi trobaràn situacions quotidianes on de ben segur ens hi sentirem en més d'una ocasió representats.

I per què no qüestionar-se si nosaltres possarien una tercera persona a les nostres relacions de parella!!! http://www.entrepocsimassa.com/

DIA MUNDIAL DEL TEATRE

El proper dia 27 de Març es celebra el Dia Intenacional del Teatre, i en motiu d'aquesta celebració Robert Lepage ha signat un manifest que es llegirà aquest dia a tots els teatres del món.

MANIFEST INTERNACIONAL:
Hi ha nombroses hipòtesis al voltant dels orígens dels teatres però de totes la que més em crida l'atenció és una que pren la forma d'una faula:
Una nit, en temps immemorials, un grup d'homes estavent reunits en un pedregar per escalfar-se entorn un foc i contant-se històries. De sobte, un d'ells va tenir la idea d'aixecar-se i utilitzar la seva ombra per il·lustrar el relat. Ajudant-se de la llum de les flames, va fer aparèixer sobre les parets personatges més grans que els de la realitat. Els altres, enlluernats, van reconèixer de seguida el fort i el feble, l'opressor i l'oprimit, el déu i el mortal.
Avui dia, la llum dels projectors ha substituit aquella foguera inicial i la maquinària d'escena, les parets de la pedrera. I amb tot respecte cap a alguns puristes, aquesta faula ens recorda que la tecnología és a l'origen mateix del teatre i que no ha de ser percebuda com una amenaça, sinó com un element d'unió.
La supervivència de l'art teatral depèn de la seva capacitat per reinventar-se integrant noves eines i nous llenguatges. Si no, com podria el teatre continuar sent el testimoni dels gran reptes del seu temps i promoure l'harmonia entre els pobles, si ell mateix no donés mostres d'apertura? Com podria jactar-se d'oferir solucions als problemes d'intolerància, d'exclusió i racisme, si , en la seva pròpia pràctica, es negués a tot mestissatge i a tota integració?
Per representar el món en tota la seva complexitat, l'artista ha de proposar formes i idees noves i confiar en la intel·ligència capaç de distingir la silueta de la humanitat dintre d'aquest perpetu joc d'ombra i llum.
És veritat que de tan jugar amb foc, l'home corre el risc de cremar-se, però té també l'oportunitat d'enlluernar i d'il·luminar.

21 DE MARÇ - DIA MUNDIAL DE LA POESIA -

El passat dia 21 de Març es celebra el Dia Mundial de la Poesia, a un país com el nostre on Jaume Oliver (Pere Quart), Pere Calders, Josep Maria de Segarra, Salvador Espriu o Martí i Pol, n'han estat autors tant prolifics, és obligat fer menció a aquesta celebració.

Un dia que celebra el dia de la poesia com quelcom que ajuda a la gent com a transmissor de coneixement, uns poemes que passen de pares a fills i que serveixen indubtablement com enrequiment de la nostra cultura. Felicitats a tots els poetes d'aquests país, ja siguin anònims o coneguts, la poesia es quelcom més que escriure, és transmissió d'alguna cosa que portés a dins i que intentes manifestar. Sovint qui s'autoanomena poeta, és vist com una persona extranya o diferent a la resta, però també sovint són persones amb un nivell cultural i una sensibilitat per damunt de la resta. http://www.unesco.org/poetry/bienvenue.php?initia=espanol

Yasunari Kawabata - La casa de les belles adormides

La casa de les belles adormides. El primer escriptor japonès en obtenir el premi Nobel de Literatura narra en aquest llibre la història d'un petit hostal on els vells paguen per passar la nit al costat d'una noia nua i narcotitzada, a la qual es comprometen no tocar, per recordar anys passats. D'aquesta manera intenta recuperar per a ells el sentiment de joventut, un llibre sobre la sensualitat i l'efecte que aquest té sobre la gent gran, que en principi ja no en poden disfrutar tant com ells voldrien. http://es.wikipedia.org/wiki/Yasunari_Kawabata

Teatre a BCN

La capital barcelonina està passant per un gran moment interpretatiu, en aquest moment hi podem trobar tot un seguit d'obres com el Llibertí; Un fill, un llibre, un arbre; Entre Poc i Massa i Ex que s'han convertint en grans èxits tant pel nombre d'espectadors com pel seu nivell a escena, amb actors de la talla de Ramon Madaula, Laura Conejero o Pep Anton Muñoz.

Però tampoc podem oblidar el teatre de petit format com el que hi ha al Teatreneu de la mà d'un l'espectacle molt recomenat i que ha tingut grans crítiques, tot i la seva recent posada en escena, es tracta de l'espectacle "La cocina de los monólogos". Us recomanem des d'aquest bloc que consumiu cultura i que aneu al teatre!!! http://www.teatrebcn.com

ELS 1O DISCOS MÉS VENUTS DEL MÓN DE LA MÚSICA

Aquests han estat els deu discos més venuts de la història de la música, sembla mentida que Michael Jackson que té l'honor de ser creador del disc amb més ventes de tota la història de música hagi pogut acabar superat per les circunstàncies i hagi mort d'èxit. http://es.youtube.com/watch?v=AtyJbIOZjS8

O que un grup de rock dur com són el AC/DC hagin arribat a convertir-se en els segons a la llista de més venuts.

Sorprèn també que els Beatles no apareixen fins a la novena posició i que discos més recents com els de Shania Twain de l'any 1997 superin als herois de Liverpool.

Un fet també curiós que dues de les cançons més ben posiciones tinguin a veure amb pel·lícules i bandes sonores com són The Bodyguard, interpretada per Withney Houston ,la banda sonora de Dirty Dancing o les cançons de Febre del Sabado Noche amb John Travolta.

O que d'altres cantants com Meat Loaf, un cantant amb no gaire recorregut a nivell europeu, hagi venut una quantitat de discos tan elevada.

001 THRILLER Michael Jackson (1983) 002 BACK IN BLACK AC/DC (1980) 003 GREATEST HITS 1971-75 The Eagles 004 SATURDAY NIGHT FEVER (1977)
005 THE BODYGUARD Soundtrack (1992) 006 BAT OUT OF HELL Meat Loaf (1970) 007 COME ON OVER Shania Twain (1997) 008 THE DARK SIDE OF THE MOON P.Floyd
009 SGT.PEPPER'S The Beatles (1967) 010 DIRTY DANCING Soundtrack (1987)

"Allenrock" - El nou disc d'Estopa

Estopa, el grup de Cornellà format pels germans Muñoz, ha tret nou disc, "Allenrock"

La nova aportació d'aquesta parella d'ex-treballadors de la SEAT al món de la música porta per títol "Allenrock" un nom que fa un homenatge a la ciutat que els ha vist crèixer i pels que encara no se'n hagin adonat, el nom sorgeix de donar-li la volta a la paraula Cornellà-Allenrock.

En aquest disc hi podem trobar la música que els caracteritza, molta guitarra i sons de percusions, un so que els ha definit com a grup rumbero, amb una manera molt peculiar d'entendre la música però que ha sabut arribar a la gent.

Les lletres seguin la línera que han seguit sempre tenen als joves i a la gent del carrer i les seves vivències, preocupacions i paranoies, la seva principal inspiració. Uns temes que porten per títol noms tan eloqüents com poden ser: "Rumba ke tumba", "La matraca" o "Pesadilla" entre d'altres. També inclou el tema que van popularitzar en motiu del Eurobasket de Madrid.

Aquest cop a part de composar les cançons, també la producció d'Allenrock corre a càrrec dels germans Muñoz, que asseguren que així els dona una llibertat d'acció que qualsevol altra manera no tindrien.

Estopa és sens dubte el grup que d'alguna manera ha heretat aquells ritmes de grups rumberos com eren "Los Chunguitos" o d'altres grups van fer tan popular a finals dels anys 70, és a dir, tot i que ells diuen que Camarón de la Isla, és la seva gran font d'inspiració, el grup del Baix Llobregat s'ha convertit en el gran referent a nivell estatal d'aquest tipus de música, que podríem anomenar com a rumba urbana.http://es.youtube.com/watch?v=doI_3iGypZI

Rodolfo Chikiliquatre - Buenafuente li marca un gol a TVE

Els darrers dies al nostre país només es parla de les eleccions, això si mentre que d'una banda a la política ha guanyat quin més o menys les enquestes donaven com a guanyador, Zapatero, l'altra elecció ha estat polèmica, perquè hi ha hagut una sorpresa generalitzada, el motiu que Rodolfo Chikiliquatre representarà a TVE i a Espanya a la propera edició d'Eurovisió.
Per qui no conegui on comença la història, tot sorgeix del programa Buenafuente de laSexta, quan el presentador Andreu Buenafuente, comenta que TVE està buscant gent que canti per anar a Eurovisió i ell proposa que un dels components del seu equip, l'actor David Fernández, que crei un personatge i si presenti.

Aquest actor seguint la seva línia, doncs crea aquest personatge mitat Elvis, mitat reggetonero, amb una cançó més pròpia de un chiringuito de la platja a l'estiu, i fent servir noms populars com els de Zapatero, Rajoy, o frases tan conegudes com el : "Porque no te callas", i amb un ritme més propi del grups d'aquells ambulants que porten una cabra que no pas d'un cantant que busqui agradar amb la seva música.
Però que ha passat que TVE ha fet un programa que s'ha dit Salvemos Eurovisión, i ha deixat que la gent del públic pogués votar via telefònica per elegir la cançó que havia d'anar a representar Espanya, i és clar, com que la gent coneixia tota la trama orquestrada per Buenafuente, d'alguna manera han pensat fem-la grossa i han apostat perquè sigui Rodolfo Chikiliquatre qui els representi.
Tot i que és evident que d'alguna manera, ha jugat amb un avantatge que els altres concursants no ha tingut, la promoció paral·lela que li ha fet Buenafuente al seu programa, sortint molt sovint, e inclús algú posa en entredit el sistema de votacions, i s'està apuntant la posibilitat que algú proper a la productora el Terrat hagués utilitzat un sistema informàtic per que les votacions pel Chikiliquatre fossin moltes més de les que s'esperaven.
En resum a TVE el fet de per primera vegada elegir el seu representant de manera oberta i amb la participació del públic els ha sortit malament, però com que en Rodolfo s'ho ha guanyat serà ell qui ens representi.
Personalment, tampoc crec que hi hagi molta diferència entre ell, las Supremas de Mostoles, o les noies que cantaven el Dutty Free fa un parell d'anys i no sabien, reconegut per elles mateixes, res d'anglès.
Estic segur que la d'aquest any, i degut a la polèmica que ha sorgit arran d'aquesta elecció, la gala d'Eurovisió serà sens dubte un dels programes més vistos de tot l'any, i que no es tracta d'això? Si és un programa que realitzen totes les televisions d'Europa, el més important no seria que ens vegin quan més gent millor, deixant una mica de banda el motiu pel que ho fan!!!
http://es.youtube.com/watch?v=xGT7JfwW_Hc&feature=related

El Suplement Cultural de l'Avui

El cultural del diari Avui, té un format força atractiu amb 20 pàgines a color, acostuma a centrar-se a cada una de les seves publicacions en un personatge en concret, per exemple en el seu darrer exemplar, entrevista a l'escriptor Josep Maria Espinàs. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a001.pdf

També cal destacar que a les pàgines inicials, dedica una secció a fer una crítica literària però no la realitza cap crític del diari, si no que et redirecciona cap a blogs de gent que dona la seva opinió sobre diferents publicacions recents. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a002.pdf
A la tercera pàgina i trobem una selecció de petites notícies culturals com premis i novetats, per continuar a la següent pàgina amb un escrit cada setmana d'un escriptor de renom, que reflexiona sobre la societat a l'actualitat, en aquesta última setmana hi ha un text de Jaume Cabré, la majoria d'aquests textos tenen a relació amb la literatura. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a004.pdf
Tot seguit fa un a través d'una crònica curta dels seus enviats especials a diferents ciutats del món, com New York o Londres, on ens parla de la situació cultural que estan visquen, quines tendències hi ha i quins llibres estan sent els més venuts a aquelles latituds. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a005.pdf
Cada setmana també tenim l'0pinió de diferents col·laboradors com Marius Serra i d'altres, i un parell de pàgines més també dedicades a tot el referent a la literatura a l'actualitat, així com una mirada al món del còmic.
A les pàgines anteriors a la entrevista principal amb l'autor de la setmana, acostumem a trobar una publicació anticipada, és a dir, ens avancen les novetats que sortiran al mercat en properes dates al nostre país. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a008.pd
Les dues pàgines centrals del suplement les dedica al escriptor Josep Maria Espinàs, i les seves reflexions, i les darreres es dirigeixen cap a una retrospectiva en el temps, d'escriptors que han perdurat en el temps.
La pàgina 16 la dedica especialment a situar les dues llistes, una de les publicacions més venudes, i l'altre de les més sol·licitades a les biblioteques. http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0228/080228sup_a016.pdf
I les darreres pàgines del suplement cultural hi trobem reflexions sobre el món de la creativitat en d'altres terrenys que no són el literari, és a dir, escultura, música o per exemple com aquesta setmana que parla d'arquitectura i de l'exposició al Caixa Fórum que enfronta aquestes dues disciplines tan similars però diferents alhora.
En resum en aquesta publicació hi ha força varietat, tot i que clarament tot el que té referència al món literari, hi té un element preferencial, tot i que elements com el teatre, les exposicions de pintura i la música també en són un element que podem trobar en aquest suplement.

Si observem bé el suplement, sembla que el tema central setmanal marca una mica la línea de tota la publicació, és a dir, si hi ha un escriptor d'alguna manera les referències que s'hi a tenen bastant a veure amb llibres i tot el seu món, mentre que d'altres setmanes si l'espai central l'ocupa una obra teatral, la resta de la publicació es dirigeix més en aquest vector cultural que en d'altres.

Pressing Catch - Cultura o espectacle de masses?

Cal partir de la consideració que ha països llatinoamericans aquests tipus d'espectacles estan molt arrelats i que la devoció per ells es transmet de pares a fills, i per tant no és un espectacle de nova creació si no que té una tradició en el temps força estesa.

És evident, que aquestes reflexions obren una polèmica ja recurrent, entre el qui defensen que aquest tipus d'espectacle són productes culturals tan respectables com una obra de teatre, un llibre o qualsevol element de la cultura més tradicional, i els qui per contra afirmen que aquest tipus d'activitats no deixen de ser només espectacles destinats a un públic determinat, i que intel·lectualment no aporten res de nou.

Sóc un defensor del concepte de cultura popular, i entenc que és bo tot allò que tingui a veure amb la gent, els seus gustos, les seves tradicions i el seu dia, és a dir, un concepte força primitiu però que té a veure amb allò que es diu de que som el que som, però que també cal que defensem el que ens envolta, i que d'alguna manera ens ha influït per ser com som.

No entenc que algú pugui defensar una cultura d'alta volada sense tenir en compte a la gent, és a dir, no crec que ningú tingui la potestat intel·lectual per dir que es pot considerar cultura i que no.

Puc estar d'acord que d'alguna manera hi hagi aportacions culturals que intel·lectualment ens puguin fer pensar i d'altres que només siguin un entreteniment que no vagin més enllà d'aquí, però crec que defensar-ne una i criticar-ne l'altre seria fer-ne un sectarisme cultural que seria perjudicial per la cultura en general i la popular en particular.

En resum tot és cultura, una popular i arrelada al poble pel pas del temps i l’altre una cultura diferent, d’èlit que d’alguna manera la tenim allà per si la volem “consumir” però que d’alguna manera cal que la anem a cercar.
Aquesta segona moltes vegades té el perill que sigui d'alguna manera dirigida pels qui ( crítics culturals, directors de suplements, creadors d'opinió, etc..) que d'alguna poden tenir prejudicis, del que si és o no cultura.
Una altre discusió seria entrar a qüestionar si la franja horària en la que s'emet actualment aquest espectacle a la televisió del nostre país, és la més idònea, però és clar si s'ofereix aquesta hora és perquè hi ha un seguit de gent que ho veu.
És a dir, com sempre els shares i els espectadors són els que acaben per donar o no el seu vist i plau a aquest tipus d'emissions, i pel que sembla el recolzament, ja que s'ha convertit en el programa més vist durant la seva franja horària d'emissió, el dissabtes al migdia, sembla doncs que d'alguna manera les ganes de guanyar diners per part de les cadenes sempre són superiors a la reflexió de si s'han d'emetre a determinades hores o a unes altres, per evitar que els nens confonguin el que és un simple espectacle predeterminat amb accions preparades i on tot està sota un guió, i que intentin emular els seus herois.
Només queda fer-se la pregunta, tot i que és un espectacle a priori destinat a un públic adult, quin percentatge d'infants ho veuen cada cap de setmana?
http://www.youtube.com/watch?v=i0I1KAWCBy0

EN RECORD DE LES VÍCTIMES DE L'11-M

Tothom estarà d'acord que no hi ha res més preuat que la vida, i que ningú a excepció del pas del temps o d'alguna situació no desitjada ens la pot treure.

Es per això que vull aprofitar aquest blog cultural, per transmetre la meva solidaritat a totes aquelles persones que van patir en primera persona l'atac terrorista del 11-M, del que avui tot just se'n compleixen quatre anys.

I alhora aprofito per refusar a tota persona o idea que entengui que defensar interessos d'un col·lectiu justifica d'alguna manera una acció que pugui causar mal i fins i tot provocar la mort d'una altra.

Qualsevol persona té dret a creure en quelcom i defensar-ho fins i tot amb vehemència, però mai utilitzant la força i les armes contra la gent simplement perquè tinguin un origen, una religió o una cultura diferents a la teva.

Visca la PAU i la LLIBERTAT!!!

- THE CURE- TORNEN AL NOSTRE PAÍS

Avui dilluns 10 de Gener, a partir de les 21:30 al Palau Sant Jordi , el grup britànic THE CURE tornen al nostre país, en aquest concert d'avui han promés que realitzaràn la pre-estrena de algunes cançons que segurament formaran part del seu nou disc.

THE CURE, que arriba amb el seu líder el conegut Robert Smith, un personatge peculiar sobretot per la seva imatge peculiar amb la cara pintada i el cabell crepat a més de portar els seus llavis pintats d'un vermell intens.

THE CURE, ha tret al mercat 12 discos en els seus gairebé treinta anys de carrera musical, han estat sens dubte una de les bandes més influents del rock, juntament amb d'altres com U2 o REM i les seves cançons, tot i que sovint se'ls ha col·locat la paraula depriments i d'altres qualificatius que no els deixava massa ben parats, però el seu mèrit precissament ha estat que a pesar del temps que ha passat, moltes dels seus temes encara avui són recordats.

Tot i aquest èxit de THE CURE, s'anuncia que la d'avui podria ser l'última vegada que els veièssim en directe a la Ciutat Comptal, encara que aquesta podria ser la enèsima vegada que anuncien la seva separació que mai s'acaba de produir.

Robert Smith, és l'únic membre que queda dels qui van fundar la banda l'any 1979, però els fans de The Cure asseguren que no s'imaginen els THE CURE sense Smith, però de ben segur tampoc poden aconseguir fer-se a l'idea que Smith actui alguna vegada si no és sota el nom de la mítica banda.

http://es.youtube.com/watch?v=VrmqAMBuIWc

"TENIR UN FILL, ESCRIURE UN LLIBRE I PLANTAR UN ARBRE" -Tot el que s'ha de fer a la vida.

Desde el 6 i fins el proper dia 30 de Març a la Sala Tallers del TNC, podem assistir a la representació de l'obra de teatre que porta per títol: "Un fill, un llibre, un arbre" , dirigida per Antonio Calvo i escrita per Jordi Silva.

Una obra on el protagonista principal, el conegut Peris del "Cor de la Ciutat" Pep Anton Muñoz, té una disputa interior i reflexiona sobre tot allò que ha fet i que creu que li queda per fer per tal de poder morir d'alguna manera en pau.

Pep Antón Muñoz realitza una interpretació magistral en aquest paper de personatge histriònic, desesperat i un punt exagerat, que tant li escau.

Qui ha ideat aquesta comèdia és Jordi Silva, que s'agafa a la dita popular que per morir tranquil s'ha d'haver plantat un arbre, escrit un llibre i haver tingut descendència, i a partir d'ella aconsegueix portar al protagonista a situacions inversemblants i molt divertides, amb uns tocs d'humor en alguns moments del·lirants, i que pretèn en paraules del mateix director: "és una crítica a la cultura de l'èxit que cada vegada s'està impossant més a la nostra societat".

En aquesta funció i podem trobar a més de Pep Antón Muñoz, a Jordi Andújar en el paper del seu fill, la editora/amant paper que interpreta Neus Quimasó i el seu amic Antoni que interpreta Pep Ferrer, tres actors més que ja han treballat plegat i que es nota durant la representació el feedback, i que aconsegueixen estar a l'alçada del protagonista de l'0bra.

Una obra molt recomenable, per aquelles persones disposades a riure, que els hi agradin les comèdies àcides i amb un tot d'humor negre molt interessant.

http://www.3cat24.cat/video/300809/altres/Un-fill-un-llibre-un-arbre-lesclavitud-de-les-metes-al-TNC

EL MOVIMENT FREEKE - Famosos a qualsevol preu

El moviment Freeke, s'ha consolidat els darrers anys com un conjunt de persones i actes de dubtós bon gust la majoria d'ells, però que d'alguna manera estàven disposats a que la gent rigués amb les seves actuacions amb l'única intenció de tenir una recompensa a nivell de coneixement col·lectiu.

Aquest moviment deu el seu creixement principalment a la consolidació total del món de les comunicacions, alhora que també de la aparició de elements com internet i llocs on poder mostrar les teves ganes de popularitzar qualsevol cosa.

La pàgina Youtube, n'és un clar exemple, allà si poden trobar imatges de gent fent qualsevol cosa només en busca de notorietat.
Per tant el moviment friki, d'alguna manera tot i que en uns inicis s'entenia com aquella gent rara o inadaptada socialment, crec que en l'actualitat aquesta descripció no acabaria per ser massa acertada i si que podríem dir que freeke seria més la persona que està d'alguna manera disposada a que la resta de la gent la conegui, que busca la notorietat a qualsevol preu, també aquest un element a estudiar pels sociòlegs a l'actualitat.

Si fa uns anys ja es cantava a aquest país coses com: "Mama quiero ser artista", avui aquesta frase és més vigent que mai, i la majoria de persones que situem dins l'entorn freeke tenen a veure amb el món de la televisió i dels mitjans.

Una prova evident que tot aquest moviment friki té a veure amb les ganes de donar-se a conèixer a través dels mitjans, per exemple, el trobem al nostre país fa uns anys quan el periodista Javier Cárdenas que treballava al programa "Crónicas Marcianas" gran bressol del moviment va realitzar una pel·lícula FBI ( Frikis Buscando Incordiar) on realment l'únic interessant era veure com tot un seguit de persones es deixàven fer de tot, només per sortit a una pel·lícula.

Si partim de la base que tot és cultura, també el moviment freeke el podem considerar com a tal, ens trobaríem davant una cultura popular, destinat a un públic necessitat de riure amb les desgràcies dels altres o amb el poc sentit del ridícul d'alguns d'aquests personatges.

Però, al meu entendre, seria més un col·letiu de gent que cerca la fama i la notorietat a qualsevol preu que no pas gent que busqui que se la reconegui pel seu valor artístic o productiu a nivell cultural. http://es.youtube.com/watch?v=3ABir0aZNxw

CAÓTICA ANA - L'última pel·lícula de Julio Medem

Caótica Ana és l'última pel·lícula del director basc Julio Medem, un film que dirigeix i dedica a la seva germana Ana, que va morir anys enrera.

El director ens apropa a Ana, la protagonista principal, una jove amb un esperit lliure que viu amb el seu pare d'origen alemany a una cova a la Eivissa post-heappie.

Ana és una apasionada de la pintura, però només es dedica a pintar per sobreviure als mercats per turistes de l'illa, fins que un dia apareix Justine, una dona dedicada a ajudar als joves amb talent que troba pel mòn. Justine ajuda a Ana econòmicament i la convida a que vagi a viure amb ella i la resta de nois a un centre per superdotats a Madrid.

A partir d'aquell moment Ana entra en una espiral de contradiccions i lluita interior per vèncer d'alguna manera les pors del passat i del futur, però tot això ho viu a través de vides alienes que no són la seva.

Caotica Ana és per tant el viatge segons Medem que la seva germana va fer dels 18 als 22 anys, un compte enrera personal, que la porta fins al 0 a través de la hipnòsis, i que gràcies a aquest fet Ana descobreix que ella no viu sola, que d'alguna manera li ha tocat viure a través del seus somnis diferents vides de dones que havien patit molt a la vida i que resten a la seva memòria i que aquest és el seu gran caos interior.

En paraules de Julio Medem: "Caótica Ana es una historia con la tragedia, conducida por la fuerza del optimismo y la necesidad de ser feliz de su protagonista".

Per ampliar el coneixement de la pel·lícula, en alguns moments de difícil comprensió si no coneixes la contextualització de la història tràgica de la germana de Medem i tot el que l'envolta, el director basc va escriure a més a més uns textos anomenats "Binomios" on despulla a tots els protagonistes de la pel·lícula amb gran perfecció, i d'alguna manera ajuda a entendre molt millor la trama de la que ha suposat la septima pel·lícula d'aquest director.

http://www.juliomedem.org/caoticaana/Files/binomios_caoticaana.pdf

Cal dir que és un pel·lícula força caótica com el seu títol mateix reflecteix però amb un rerafons d'homenatge a la seva germana emotiu i que arriba al espectador, un film colpidor i amb unes interpretacions d'un nivell acceptable.

Tot i que d'alguna manera l'escenografia, la fotografia i els ambients, així com l'element sonor i la música, eren semblants a d'altres películes anteriors del mateix director.

Al meu entendre li dona un toc característic a totes les pel·lícules de Julio Medem, que suposo que és el que ell d'alguna manera vol aconseguir, que veient una forma de fer les coses d'una manera determinada, de seguida sàpigues que ell està darrera d'aquesta producció.

En resum una producció més d'aquest controvertit director, molt en la línea dels seus films anteriors, com "La ardilla roja" "Los amantes del Círculo Polar" o "Lucía y el Sexo".

La Setmana del Llibre en Català

Setmana del llibre en català
Del 29 de febrer al 9 de març, a l'avinguda de la Catedral de Barcelona, i del 22 de febrer al 2 de març i al Pati de la Misericòrdia de Palma, els llibres t'esperen. El fons editorial més important de llibres en català, on de ben segur hi podràs trobar tot allò que busques en literatura catalana.
Un any més s'uniràn llibres i festa, s'han preparat moltes activitats per a tots. Signatures, xerrades al Sofà806, espectacles infantils, una Lectura pública, el Dictat, un cicle de cinema... http://www.setmanallibre.cat/

NO COUNTRY FOR OLD MEN - La consolidació de Javier Bardem

No es país para viejos. Una película dels germans Cohen e interpretada per Tommy Lee Jones, Javier Bardem i Josh Brolin entre d'altres actors de renom.

La història comença quan Llewelyn Moss (Josh Brolin) troba una furgoneta rodejada per varis homes morts. A la part del darrera hi ha un carregament de droga i dos milions de dòlars. Quan Moss agafa els diners, provoca una reacció en cadena de violència, que la llei, representada pel desilusionat sheriff Bell (Tommy Lee Jones), no el consegueix detendre.

Mentrestrant Moss intenta fugir del seus perseguidors, especialment del misteriós cervell de la operació (Javier Bardem) que es juga la vida dels altres a cara o creu.

La película posa al descobert la deliquència als USA i amplia el seu significat fins i tot donant constància de temes tans antics com la Bíblia.

Aquesta película, i gràcies al Oscar com a millor actor de repartiment, és la consolidació total de Javier Bardem com a un actor de futur al star system nord-americà. El paper que interpreta d'un assassí sense escrupols, que no té cap tipus de mirament i que no dubte en matar tot aquell que s'interposa en el seu camí.

http://es.youtube.com/watch?v=drJQS89ZYs8

Javier Bardem ha trobat en aquest interpretació un paper fet a mida, ja havia interpretat papers d'home dur com el que va fer a Perdita Durango però en aquesta película dels germans Cohen, es supera a si mateix, i li dona un toc molt personal i que només ell pot donar-li.

Es indubtable que des que el petit dels Bardem aparegués a Jamón, Jamón, la película dirigida per director català Bigas Luna i que va interpretar juntament amb la seva actual parella Penelope Cruz, ha demostrat que ha anat a més a cada interpretació que ha realitzat.

Papers com el de Reinaldo Arenas, o el del tetraplègic Ramon Sampedro, van demostrar que Bardem estava creixent com actor, i el premi rebut com a millor actor de repartiment, només fa que refrenar-ho.

Ara només ens queda esperar per saber si Javier Bardem s'acaba convertint en el substitut en els papers llatins que fins al moment semblaven reservats o per Andy García o Antonio Banderas.