Desprès de la primera pel·lícula Tapes, on José Corbacho es va estrenar com a director, i va aconseguir un important èxit amb les històries divertides amb toc agredolç d'un grup de persones que vivien al mateix barri. Ha arribat la segona pel·lícula Cobardes de José Corbacho que ha apostat per acostar-nos i una de les situacions de violència més estesa avui en dia de la nostra societat, la que pateixen milers de nens i joves a les nostres escoles, és a dir, ens parla del bullying escolar.
Les primeres crítiques que s'han escoltat contra la pel·lícula diuen que Corbacho ha caigut en els tòpics coneguts per a tothom, és a dir, el nen que pateix bullying per exemple pertany a una família de classe mitja mentre que els assetjadors pertanyen a classe alta. També que els professors de l'institut on passen els fets ni els psicòlegs puguin fer res per ajudar al noi, diuen que sona una mica a retòric.
Però al meu entendre, són crítiques que no han volgut veure més enllà, perquè un cop vista la pel·lícula te n'adones que no només es parla de la por del nen per la situació que li ha tocat viure, si no que parla de les pors dels grans, la dificultat dels pares per controlar el comportament dels fills i que cada dia es fa més evident, etc..
És a dir, no crec que només ens trobem una pel·lícula que parla de buylling en exclusivitat, i que només es centri en això, si no que parla de moltes de les pors que ens ha tocat viure, i que d'alguna manera no ens deixen ser nosaltres mateixos en el nostre dia a dia.
Sembla increïble però que un personatge com José Corbacho i Juan Cruz que venen tots dos del món de l'humor siguin gairebé els únics que s'atreveixin a parlar clar i de manera oberta de problemes que patim, i que en canvi cineastes de tota la vida, sempre es centrin en temes com l'amor, les relacions i tot aquests elements que com a societat no ens aporten res de nou.
Es per això que segurament molts dels crítics que coneixem com "els de sempre" acostumen a criticar amb vehemència aquest tipus de pel·lícules, sobretot si tenim en compte que els dos directors de Cobardes, són dos nouvinguts a la qüestió cineasta.
Al meu entendre, un film com el de Cobardes hauria d'estar subvencionat per les institucions i que fos d'obligat visionat per les escoles de tot el país, i d'alguna manera influir en la manera de fer del joves d'avui en dia, i que veiessin que l'actitud intolerant cap als companys no porta enlloc.
