La Fura dels Baus, porta al Teatre Nacional la obra Boris Godunov, una recreació del fets que van tenir lloc a l'octubre del 2002 quan un grup de 42 txetxens van segrestar 850 persones a un teatre de Moscou.Però aquest fet només es l'excusa per començar un repàs al fet del terrorisme, tant de moda als nostres dies i a través del diàleg que s'origina entre els actors i el públic, es pretén en paraules del seu director, Alex Ollé: "buscant a l'interior de la gent i també a les seves pors".
Els espectadors de l'obra són convidats a adoptar el punt de vista dels que van ser víctimes del segrest del Dubrovka, tot i que no hi participa de manera activa si que d'alguna manera és converteix en un més dels protagonistes de l'obra, ja que principalment els busca la seva reacció en tot moment.
Boris Godunov és un muntatge teatral molt elaborat, que aconsegueix commoure el públic, però tot i que el que pot semblar en un primer moment, no ho fa des del punt de vist físic, és a dir, no pretén intimidar al públic si no que busca fer pensar, per tant és més un terror psicològic que no pas físic.
Una obra que buscar una reflexió de l'espectador a l'estat de por que viu el món envers el terrorisme desprès dels atemptats del 11-S als Estats Units o l'11-M a Madrid, i que per aconseguir-ho doncs els fica en una situació extrema.
Alhora una reflexió també que es fa a un teatre, el mateix espai on es van produir els fets al que fa referència i on ningú es podia pensar que s'introduiria un element terrorista com aquell, trencant la idea que als teatres si anava a veure coses grates i positives
Amb una escenografia austera (que sembla que sigui del propi teatre) i una cortina on s'hi projecten diferents escenaris virtuals i imatges de vídeo, i que ens traslladem a través d'ells a llocs que han patit el terrorisme i el mal per culpa dels conflictes armats i la poca capacitat moltes vegades dels nostres polítics per arreglar determinades situacions.
En resum una obra molt recomanable per aquells que busquin un teatre de compromís, però que també estiguin disposats a presenciar una funció dura amb un to dur i que pot acabar per "esquitxar" al espectador, però que busca d'aquesta manera fer reflexionar a la gent sobre els perills del món en que vivim.
