La cultura ha de ser un bé comú, i com a tal arribar a tothom, per tant creiem que la gestió i promoció cultural també hauria de venir promoguda per la gent, i qui volgués aportar quelcom en forma de subvenció econòmica, i d’aquesta manera evitar la ingerència sistemàtica dels agents públics.Som conscients que aquest pensament pot perjudicar a segons quin tipus de cultura, ja que si les institucions publiques no inverteixen en cultura, podem trobar-nos que els patrocinadors o persones disposades a invertir diners en cultura d’alguna manera només ho facin en allò que a ells els agradi, i per tant, afavoriran una cultura elitista.
O també que només invertirien on en poguessin treure un rèdit econòmic i per tant es mercantilitzarà molt la cultura.
Però, es evident que per contra del que es pot pensar que les institucions públiques prenguin partit en l’organització i promoció de tot tipus de esdeveniments culturals no assegura que s’afavoreixi la cultura de minories, subvencionant espectacles alternatius, que van destinats a un determinat públic,
És a dir, la mateixa idea de por que pot generar una cultura subvencionada amb aportacions privades de que només beneficiaria a uns pocs, s’ha demostrat que quan els diners provenen de l’àmbit públic tampoc es busca beneficiar a tothom per igual.
Per exemple, la aparició cada dia de més grups culturals privats, associacions teatrals, etc i de moviments contracultura, és un clar exemple que la intervenció de les institucions per tal de fomentar la cultura és un fracàs, almenys al nostre país.
També les institucions d’alguna manera només promocionen espectacles o artistes sovint propers ideològicament al seu pensament, sigui quin sigui, i prioritzen també el que sigui un espectacle que arribi a la major quantitat de públic possible, és a dir, es té més en compte la quantitat que la qualitat.
Per tant, creiem que els més idoni seria que la cultura fos impulsada per capital privat, i això si retrocedim en el temps, no seria un fet nou, ja que cal recordar que fa anys enrere tots els creadors culturals ( pintors, escriptors, etc..) tenien algú que els tenia com assalariats i disposaven del seu coneixement per tal de realitzar qualsevol obra.
Més tard, es va estendre la idea que eren les institucions públiques qui havien de realitzar aquesta feina de gestió de la cultura, però es evident que d’alguna manera no han aconseguit el seu propòsit, ja que no arriben a tothom.
Per tant, apostem per un mecenatge i promoció cultural que tingués al capital privat en el seu promotor per intentar garantir d’aquesta manera que el terreny polític no interferiria en el món cultural.
Una promoció cultural privada que al nostre entendre si que hauria de rebre ajudes per part de les institucions en forma de avantatges fiscals, és a dir, premiar o ajudar i fomentar des de les institucions que la gent apostés per la cultura i per invertir-hi.
