La directora catalana Isabel Coixet ens presenta una història d'amor entre una alumne universitaria i el seu profesor, tot un conquistador atrapat en un laberint de sentiments.Coixet es converteix així en la primera directora que aborda la obra del famós i polèmic novelista i premi Pulitzer de ficció, Philip Roth.
Però tota aquesta actitud de persona freda i calculadora pel que fa als sentiments se'n va a norris quan apareix al nou curs universitari Consuelo Castillo (Penelope Cruz) una atractiva alumne, que li fara perdre els estreps i li aconseguirà que la coirassa d'home dur se li faci a miques.
Consuela es converteix en una obsesió per a Kepesh però al final els seus gelos i les seves fantasies i pors de que ella acabaria per trair-lo i es buscaria algú més jove que ell, aconsegueixen destruir la relació entre ells.
Destrosat, el professor Kepesh veu passar el temps, i només té com objectiu a la vida el seu treball i a més pateix la pèrdua de bons amics.
Tot doncs sembla que se li ha girat en contra fins que passats dos anys Consuela torna a apareixer a la seva vida amb una petició desesperada que ho canviarà tot.
En resum la història ja ha estat molt tractada, joveneta estudiant que manté una relació "impossible" amb el seu professor, però a "Elegy" això només es converteix en el fil conductor, per què Coixet ens acaba parlant de temes com el sexe, l'amor, les absències, les pors, els desitjos, la bellesa, la por a la mort, etc...
Isabel Coixet deixa a l'aire unes quantes preguntes a "Elegy" com per exemple: Fins on podem estimar? Si arribem al sexe a partir d'estimar a una persona o si es a l'inrevés que arribem a estimar a partir del sexe?
Però sobretot la idea que se n'extreu de la pel·lícula "Eligy" i la pregunta que Coixet deixa per què cadascú la interioritzi , seria algú com: Per què als homes madurs els atrau tant i pot aconseguir fer trontollar el seu comportament, els seus idelas i la seva vida sencera, la bellesa i joventut d'una noia bonica. http://es.youtube.com/watch?v=g21Mmb6UuQI
