El blog de Martina Ramis

Miscel·lànea cultural del present i del passat

El blog d'aquesta mallorquina de pro que exerceix com a tal, denota una manera d'escriure amb una facilitat que fa entenadora la seva comprensió però alhora els comentaris també crec que són d'una profunditat d'anàlisi més que destacables. De totes les entrades que ha fet, en destacaria la que va fer en clau irònica sobre les denominades Jornades Culturals, ens les que queda manifest pel que s'hi llegeix que hi va regnar el desordre i la improvització.

Pel que fa a la resta, diria que les entrades són força habituals, cosa que també manifesta un interès per l'assignatura, i de temes molt variats, espectacles, pintura, teatre, literatura, etc..

Utilitza una manera sencilla però entenedora per qui entri al blog i decideixi llegir-ne els textos, a més pel que fa al disseny tambè aposta per la simplicitat i utilitza un estil lineal, tot i que pel que fa als continguts, aquesta evolució es trenca clarament. D'alguna manera en aquest blog podríem aplicar aquella frase, reformulada, "dime con quien vas y te dire de que careces", per una similar que diria: "dime como escribes i te diré como piensas", ja que els que coneixem a la autora del Blog, veíem que ha plasmat clarament la seva manera de ser en molts dels articles publicats.

Arriba el Festival Grec 2008

Aquesta setmana s’ha presentat la que serà la 32º edició del Festival Grec Barcelona 2008. http://www.barcelonafestival.com/cat/
Un sèrie d’actuacions que començaran el dies 25 de Juny i acabaran el 2 d’Agost, i que tindran segons els organitzadors una gran quantitat de novetats. Com sempre la gran diversitat de funcions, concerts, actuacions en diferents modalitats escèniques es convertiran en el gran reclam d’aquest festival que es celebrarà com cada any durant la temporada d’estiu a la ciutat comtal.

En l’apartat musical destaca la presència de la cantant espanyola d’origen guineà Concha Buika, http://www.buika.net/, una de les autèntiques revelacions de la temporada musical al nostre país i que s’atreveix amb registres tant diferents com el chill out, la copla o el house. També podrem escoltar una

de les veus més destacades del fado portuguès, juntament amb Dulce Pontes, la de la cantant Misia http://www.misia-online.com/ i gaudir del gran saxofonista Evan Parker, http://www.musicnow.co.uk/composers/parker.html#Evan%20Parker, creador d’una nova manera d’entendre la música de vent i que actuarà acompanyat del guitarrista mallorquí Agustí Fernández.

Pel que fa a la música clàssica el teatre Grec rebrà a una de les obres mítiques El Rèquiem de Mozart, en un altre modalitat escènica el teatre, tindrem la oportunitat de gaudir de l’obra d’un mestre com Luis Buñuel http://www.luisbunuel.org/inicio/bunuel1.html, i el seu “Angel exterminador” a qui els hi agradi el bell canto tindran la oportunitat de delitar-se amb l’opera, l”Andrómaca” i per qui busqui teatre en estat pur “Las Troyanas”. http://es.youtube.com/watch?v=LLz4aBYuGH8

Als organitzadors del Grec, tampoc els ha passat per alt, una de les celebracions emblemàtiques al nostre país, i que aquest any té a Mercè Rodoreda http://www.anyrodoreda.cat/ com a protagonista, ja que es celebren els cents anys del seu naixement, i el Grec 2008 també li retrà un homenatge amb una obra dedicada a la gran escriptora catalana, que durà per títol “Rodoreda retrat imaginari”.

I com que el Grec, es un festival on cap art escènic es queda fora de la seva programació, també la dansa tindrà el seu moment reservat, amb la aparició de dos coreògrafs destacats a nivell europeu com són Sasha Waltz i Sidi Larbi, amb els espectacles 'Dido & Aeneas' i 'Sutra. Aquest últim un espectacle que promet ser impactant amb la posada a escena de disset monjos budistes que mostraran les seus coneixement com a guerrers del temple xinés de Shaolin. http://www.danzaballet.com/modules.php?name=News&file=article&sid=2161

Una altre novetat que caldria destacar que hi haurà aquest any al festival, és la incorporació de nous espais que s’uniran els clàssics, entre els més destacats el MACBA http://www.macba.es/controller.php , Caixa Fòrum i el Museu Picasso.

Un dels moments més destacats el trobarem el proper dia 5 de Juliol per la nit, on es produirà un fet insòlit a la ciutat de Barcelona, i serà que tots els equipaments culturals de la muntanya de Montjuic romandran oberts fins a les 5 del matí, una circumstància molt habitual a d’altres festivals culturals europeus amb les conegudes com a nit blanques o de portes obertes.

El Grec2008 potenciarà l’ interculturalitat...

Una idea la de realitzar una jornada de portes obertes, que segons el director del Grec, Ricardo Szwarcer, es va recollir durant la firma del document sobre la Declaració dels Festivals Europeus per al Diàleg Intercultural, una firma que donava el tret de sortida a l’Any Europeu del Diàleg Intercultural i que es va signar a Ljubljana. http://new.efa-aef.eu/FestivalsDeclaration/
Un document que van signar fins a 25 festivals culturals europeus i on es diu que aquests es comprometen a implicar-se a beneficiar els diàleg entre cultures, grups ètnics, religions, llenguatges, creences i els diferents teixits socials que conviuen a Europa.

Una aposta per la intercuralitat que tindrà també al Grec’08 el seu espectacle específic, i serà l’actuació de l’Orchestra di Piazza Vittorio, http://www.orchestradipiazzavittorio.it/ , una organització musical amb seu a Roma i que té com a peculiaritat que està formada per gent de més d’una desena de nacionalitats diferents, i que d’alguna manera s’han convertit en el mirall de multiculturalitat, mestissatge i tolerància que aquest any serà el vertader emblema i eslògan del Grec 2008.

TEBEOSFERA - Una autèntica enciclopèdia del còmic

Tebeosfera s'ha renovat, el que ha estat un arxiu del còmic, ara gràcies a la seva millora en el format i l'aposta decidida per internet ha aconseguit posseir un arxiu i una base de dades sobre tot el referent al món del còmic que l'han convertit en la pàgina web més visitada pels qui volen conèixer qualsevol notícia, dada o fet que tingui a un còmic com a protagonista.

És una pàgina dedicada a l'ahir i l'avui del còmic, està dividida en autors, en personatges, i té a més una pàgina nova on es pot consultar en forma de catàleg visual de còmics espanyols principalment, però també algun d'estranger, un repàs de la història que va des del 1880 fins al 1992.

Aquesta nova incorporació a aquesta pàgina té un petit però, que encara no està acabada en la seva totalitat, i per tant encara trobem algunes de les seves seccions en construcció. Ara mateix si entrem a aquesta pàgina tenim actiu unes llistes d'autors, obres i d'alters coses relacionades sobre el món del còmic.

Un fet que crida la atenció es com es pot crear un arxiu de peces que sempre s'han presentat en paper. La resposta ens la ha donat el director de Tebeosfera durant la seva visita a la Facultat de Ciències de la Comunicació. Manuel Barrero ha reconegut que tot aquest procès de la creació d'un arxiu del còmic no serie possible sense el sistema informàtic que avui tenim, i que poder escanejar les peces de paper que tenim, es sens dubte, la millor manera d'arxivar-ho, gràcies al suport informàtic.

Per tant des d'aquest blog animem a tothom que vulgui i sobretot li agradi el món del còmic, que no dubti ha donar-se un tomb per aquesta pàgina www.tebeosfera.com/new del tot aconsellable pels amants de El Capitan Trueno, Els 4 fantàstics, Tarzán, etc...

88 Minutos - L'última pel·lícula d' Al Pacino

La pel·lícula "88 Minutos", es l'última estrena que ens ha acostat al gran Al Pacino fins a les nostres pantalles. En aquesta film Al Pacino, interpreta a Jack Gramm, un profesor universitari que alhora treballa de psiquiatra forense pel FBI. Un dia rep una amenaça de mort que l'avisa que li queden exactament vuitanta-vuit minuts per a la seva mort, ( d'aquí s'extreu obviament el títol de la pel·lícula).

Per intentar salvar la seva vida en Jack haurà d'utilitzar totes les seves habilitats, coneixement i entrenament per intentar apropar-se als possibles sospitosos, propers al seu passat més recent. Un antic alumne empipat, una ex-amant a qui va abandonar i un assessí en sèrie que ja es troba al corredor de la mort.

El prestigiós psiquiatra forense s'ha dedicat durant tota la seva carrera exemplar a fer infalibles "evaluacions" de les persones i dels factors de risc. Desprès de donar el seu parer d'expert en el cas del assessí en sèrie Jon Forster, espera la ejecució del criminal amb una gran satisfacció personal.

Però quan comencen a produir-se assessinats com els que feia en Forster, Jack es veu abocat a defensar la idea de que aquest cop es un fervent seguidor del pres. Segueix defensant la idea que Forster es culpable, tal i com l'inculpat habia confesat des d'un primer moment.

Tot i ser un home amb una gran confiança en si mateix Jack cada vegada es tornar més insegur i paranòic, doncs el compte enrera per la ejecució de Forster cada cop es més aprop.

Al Pacino, podem dir que es el millor de la pel·lícula, tot i que no ens trobem davant un paper estelar, fa una interpretació correcte, però gens espectacular, ni digne de menció. De la pel·lícula cal dir que sense utilitzar grans efectes especials, sense persecucions, es un thriller que resulta força intrigant e interessant, amb el continu joc que en fa el director, jugant a despistar l'espectador, fent creure'ns que hi ha més d'un potencial assessí, i estirant fins gairebé al màxim una idea que al principi sembla més aviat que no ha d'anar més enllà.

Tot i que com a crítica i en aquest sentit de la possible autoria de ser l'assassí, crec que el director falla una mica perquè no s'acaba d'entendre del tot quines són les les motivacions que els poden portar a voler matar el metge forense Jack, i això ens pot portar a viure episodis de la pel·lícula que són una mica forçades.

En resum una pel·lícula recomanable per aquells a qui els hi agradi els thrillers, tot i que l'argument no deixa de ser repetitiu, està força ben treballat, i Al Pacino tot i que no està al nivell que caldria esperar, es un actor amb molta experiència i d'un nivell interpretatiu tant alt, que aixeca el nivell de qualsevol producte cinematogràfic on participa.

http://es.youtube.com/watch?v=am8W6qLMSWA

El blog d'Helena Ges

Cultura en viu

Aquest és un blog de cultura on es tracten gèneres diferents i espais cultrals diferents.

Un blog el de la meva companya Helena que té a la bonica localitat de Tona, com a epicentre de la majoria de les seves entrades. Ens parla principalment de tot el referent al fet cultural d'aquesta població, així com d'altres comentaris referents a la assignatura del curs.(http://helenages.blogspot.com/)

A nivell personal trobo que està molt bé que hagi apostat per aquest tipus de blog, més d'àmbit local que no pas per una cultura més generalista, ja que es important també coneixer l'esforç i la capacitat que tenen entitats més petites, però amb ganes també de fer coses importants en l'aspecte cultural.

També pel que fa a la actualització de l'agenda cultural, la porta al dia, i sempre hi acostuma a haver-hi els fets més recents i que en poden indicar quines són les novetats i els esdeveniments més destacats que podem trobar a Tona. (festa 25 anys Gegants Tona, Esbart D'Ensaire de Tona, etc..)

Pel que fa al disseny, trobo que es senzill i entenedor, és a dir, que això també té el seu encant, i que té la delicadesa de pujar a algunes entrades, fins i tot, més d'un video que ens amplia la notícia.

Un blog més que recomanable per aquella gent, que vulgui conèixer una mica més de tot allò que es fa a una població petita, i no es quedi amb la suposada cultura de masses que s'adreça al gran públic que viu a la capital.

El matí de Catalunya Ràdio a la U.A.B

El passat dimecres dia 7 de Maig la Universitat Autònoma va tenir el gran honor de comptar amb la presència del periodista Antoni Bassas i tot el seu equip de Catalunya Ràdio, un programa que s'aha convertit amb el pas dels anys amb un referent periodístic a tot el nostre país i amb els prop de mig milió d'oients de l'últim Estudi General de Mitjans, en el programa diari més escoltat de la història de la ràdio a Catalunya.

La presència de Antoni Bassas i tot el seu equip amb Victor Correal, Marta Falguera, Montse Poblet que ens van explicar quines sensacions van tenir durant la realització dels tres programes especials que van dur a terme des de l'Equador.

En primer lloc Bassas va explicar una mica que motiva aquesta aposta, va afirmar que el fet que en els darrers anys tinguem una arribada massiva per part de gent arribada d'aquest país, volien explicar quines conseqüències tenia això en aquella societat, com vivien la gent allà, i que esperàven trobar i que es van trobar una veritat molt diferent.

El conductor dels Matins a Catalunya Ràdio per exemple, explicava coses com n'era de gran la dependència que tenien la gent d'aquell país dels diners que se li enviaven des d'aquí, quines sensacions de soletat tenien també allà molta gent que havia vist com se n'anaven familiars directes en busca d'un món millor per a ells i per a la seva família.

I també, Antoni Bassas no va deixar d'explicar que si d'alguna manera aquest programa especial va servir perquè la comunitat equatoriana i la gent d'aqui es coneguin una mica millor, i han aconseguit acostar a la ràdio pública del nostre país, doncs que l'equip es dona per satisfet!!!
També l'equip que forma part dels "EL matí de Catalunya Ràdio" van explicar les seves experiències individuals, des de la dificultat de buscar vincles d'unió amb aquella comunitat, i quina es la feina essencial d'una productora com Marta Falguera, i tots els entrebancs que es va trobar per tal de realitzar i que s'aconseguis explicar en tres dies la realitat de la situació a un país a molts quilómetres de distància.

I d'altra banda els dos reporters de carrer, la Montse Poblet i en Victor Correal que van ser els encarregats de "pentinar" tota la geografia de l'Equador, contactant amb la gent, sabent el que pensen, com viuen, i fins i tot com en el cas del Victor Correal endinsant-se a la selva on encara hi viuen tribus gairebé indigenes amb la seva pròpia cultura i normes de convivència.

Una gran experiència la viscuda per l'equip de"Els Matí de Catalunya Ràdio"i sobretot per l'experiència tan extrema de passar a viure les dues cares d'una mateixa moneda, la de la immigració, poder veure els motius que han portat aquesta gent a prendre aquesta decisió en molts casos tan dràstica, com "abandonar" familiars directes, o com una filla ha d'enganyar el seu pare fent creure que la seva mare el segueix estimant, tot i que està amb una altre persona, només per rebre els diners que el primer li envia i que els ajuden a poder sobreviure.

En resum, un moment radiofònic el que ens van apropar els companys de Catalunya Ràdio i Antoni Bassas, que d'alguna manera dignifiquen la professió, alhora que ens fan creixer les ganes que algun dia podrem viure sensacions tan humanitzadores com les que que ells van viure a l'Equador.

Medievàlia a Sabadell

El proper cap de setmana, a la ciutat de Sabadell tindrà lloc la fira Medievàlia a Sabadell, com cada any s'espera que hi haurà una gran participació per part de la gent de la capital del Vallès Occidental.
L'any anterior el nombre de parades eren unes 80, i aquesta any ha arribat fins a les 120, una mostra del gran èxit que cada any té aquesta mostra sobre el món medieval, l'any anterior va tenir una participació ciutadana que va arribar gairebé fins a les 30.000 persones, que els organitzadors, "Amics de Medievàlia" esperen superar aquest any amb més espectacles i actes.

Com les quatre anteriors edicions, hi podrem trobar tot tipus de representacions i escenificacions de tot allò que tingui relació amb el fet medieval, com combats a cavall, cita gastronòmica amb el tradicional sopar medieval a la Plaça St.Roc, i també els més joves podran anar a cavall a través d'un circuit organitzat a tal efecte, una vegada més el moment més esperat per la gent és el combat nocturn que tindrà lloc a la Plaça del Mercat, on s'il·luminarà amb torxes, donant-li un aspecte espectacular.

Una de les novetats més destacables en referència a anys anteriors, es que qui faran les representacions no seran actors que hauran passat cap càsting, si no que s'ha pensat que siguin les entitats teatrals locals qui aportin gent per donar-li un toc de més professionalitat a totes les actuacions i representacions que es facin.

En resum una festa medieval com n'hi ha poques al nostre país, i que val la pena visitar durant els propers dies 16,17 i 18 de Maig des de les 9h del matí fins a les 22h de la nit. Aneu-hi, val la pena!!!

Elegy - La nova proposta d'Isabel Coixet

La directora catalana Isabel Coixet ens presenta una història d'amor entre una alumne universitaria i el seu profesor, tot un conquistador atrapat en un laberint de sentiments.
Coixet es converteix així en la primera directora que aborda la obra del famós i polèmic novelista i premi Pulitzer de ficció, Philip Roth.

A Elegy hi trobem el professor David Kepesh (Ben Kingsley), un carismàtic professor, que es vanagloria davant els seus companys de seduir a totes aqueles alumnes que vol, ja que aquetes jovenetes estan desitjant provar noves experiencies, tot i que té com a norma marcar una barrera infrenquejable entre el que són sentiments i pur plaer.

Però tota aquesta actitud de persona freda i calculadora pel que fa als sentiments se'n va a norris quan apareix al nou curs universitari Consuelo Castillo (Penelope Cruz) una atractiva alumne, que li fara perdre els estreps i li aconseguirà que la coirassa d'home dur se li faci a miques.

Consuela es converteix en una obsesió per a Kepesh però al final els seus gelos i les seves fantasies i pors de que ella acabaria per trair-lo i es buscaria algú més jove que ell, aconsegueixen destruir la relació entre ells.

Destrosat, el professor Kepesh veu passar el temps, i només té com objectiu a la vida el seu treball i a més pateix la pèrdua de bons amics.
Tot doncs sembla que se li ha girat en contra fins que passats dos anys Consuela torna a apareixer a la seva vida amb una petició desesperada que ho canviarà tot.

En resum la història ja ha estat molt tractada, joveneta estudiant que manté una relació "impossible" amb el seu professor, però a "Elegy" això només es converteix en el fil conductor, per què Coixet ens acaba parlant de temes com el sexe, l'amor, les absències, les pors, els desitjos, la bellesa, la por a la mort, etc...

Isabel Coixet deixa a l'aire unes quantes preguntes a "Elegy" com per exemple: Fins on podem estimar? Si arribem al sexe a partir d'estimar a una persona o si es a l'inrevés que arribem a estimar a partir del sexe?

Però sobretot la idea que se n'extreu de la pel·lícula "Eligy" i la pregunta que Coixet deixa per què cadascú la interioritzi , seria algú com: Per què als homes madurs els atrau tant i pot aconseguir fer trontollar el seu comportament, els seus idelas i la seva vida sencera, la bellesa i joventut d'una noia bonica. http://es.youtube.com/watch?v=g21Mmb6UuQI

Cobardes - La consolidació de José Corbacho com a director

Desprès de la primera pel·lícula Tapes, on José Corbacho es va estrenar com a director, i va aconseguir un important èxit amb les històries divertides amb toc agredolç d'un grup de persones que vivien al mateix barri.

Ha arribat la segona pel·lícula Cobardes de José Corbacho que ha apostat per acostar-nos i una de les situacions de violència més estesa avui en dia de la nostra societat, la que pateixen milers de nens i joves a les nostres escoles, és a dir, ens parla del bullying escolar.

Les primeres crítiques que s'han escoltat contra la pel·lícula diuen que Corbacho ha caigut en els tòpics coneguts per a tothom, és a dir, el nen que pateix bullying per exemple pertany a una família de classe mitja mentre que els assetjadors pertanyen a classe alta. També que els professors de l'institut on passen els fets ni els psicòlegs puguin fer res per ajudar al noi, diuen que sona una mica a retòric.

Però al meu entendre, són crítiques que no han volgut veure més enllà, perquè un cop vista la pel·lícula te n'adones que no només es parla de la por del nen per la situació que li ha tocat viure, si no que parla de les pors dels grans, la dificultat dels pares per controlar el comportament dels fills i que cada dia es fa més evident, etc..

És a dir, no crec que només ens trobem una pel·lícula que parla de buylling en exclusivitat, i que només es centri en això, si no que parla de moltes de les pors que ens ha tocat viure, i que d'alguna manera no ens deixen ser nosaltres mateixos en el nostre dia a dia.

Sembla increïble però que un personatge com José Corbacho i Juan Cruz que venen tots dos del món de l'humor siguin gairebé els únics que s'atreveixin a parlar clar i de manera oberta de problemes que patim, i que en canvi cineastes de tota la vida, sempre es centrin en temes com l'amor, les relacions i tot aquests elements que com a societat no ens aporten res de nou.

Es per això que segurament molts dels crítics que coneixem com "els de sempre" acostumen a criticar amb vehemència aquest tipus de pel·lícules, sobretot si tenim en compte que els dos directors de Cobardes, són dos nouvinguts a la qüestió cineasta.

Al meu entendre, un film com el de Cobardes hauria d'estar subvencionat per les institucions i que fos d'obligat visionat per les escoles de tot el país, i d'alguna manera influir en la manera de fer del joves d'avui en dia, i que veiessin que l'actitud intolerant cap als companys no porta enlloc.

Un Sant Jordi integrador - Najat El Hachmi

A part del gran èxit, per tots ja apuntat amb anterioritat el de Carlos Ruiz Zafón amb el seu llibre "El juego del ángel", la gran vencedora de la Diada de Sant Jordi, ahir va ser l'escriptora catalana d'origen marroquí Najat El Hachmi.

El Hachmi i el seu llibre "L'últim patriarca" on posa de relleu els problemes generacionals de la gent jove del país que la va veure néixer, les normes estrictes de convivència, les dificultats d'adaptació a una nova cultura, i sobretot la dificultat de contraposar una idea de llibertat amb el món que viu la jove i les tradicions estrictes que li imposa el seu pare, en una clara mostra de xoc de civilitzacions.

Per tant Najat El Hachmi, realitza una mena de recull personal, de manera quasi autobiogràfica del que ha estat la seva vida, com de dur ha estat per ella adaptar-se a conviure amb unes noves normes que ella vol per a si mateixa i com el seu pare li impedeix gaudir-ne en llibertat i plenament.

L'èxit del llibre d'aquesta escriptora catalana d'origen a la Diada de Sant Jordi, té una doble significació d'alguna manera que un llibre escrit en català tingui tanta acceptació, sempre es bo per a la nostra cultura, però a més a més si aquest llibre està escrit per una noia d'origen magrebí, i ens explica la seva realitat personal, a través de la mirada de les tradicions i prohibicions que provenen d'aquella cultura.

És a dir, si ens preocupem de comprar i llegir un llibre que ens parla de com actuen i per què ho fan aquells qui cada vegada més formen part e la nostra societat, i a més ho fem de la mà d'algú que venint d'aquelles terres ha sabut integrar-se amb costums, idioma i manera de pensar més propera a la nostra.

Podem dir, doncs, que d'alguna manera l'èxit de Najat El Hachmi, també el podem considerar un èxit de la societat catalana, que d'alguna manera mostra així la seva majoria d'edat. I que com sempre s'ha dit Catalunya, es un país d'acollida, per tots aquells que volen formar-ne part d'una manera civilitzada.