Mort Salvador Escamilla - Un dels pares de la cançó catalana

El passat divendres va morir Salvador Escamilla i Gómez, nascut l'any 1931 a Barcelona, aquest polifacètic personatge, va "tocar" molts dels terrenys culturals, i va ser un personatge clau en la promoció cultural del nostre país.

Va treballar com a locutor de ràdio, on va tenir un paper destacat en la promoció de la cançó catalana, al seu programa Radiooscope a Ràdio Miramar, on donava la possibilitat a joves cantautors de presentar-se en societat i que s'escoltessin les seves músiques, entre molts d'altres se'l coneix per ser el descubridor de J.Manuel Serrat.

També és autor de diferents discos com a cantant, i va arribar a enregistrar fins a setze discos.

Va rebre gairebé tots els premis possibles, entre els més destacats, el Premi Ondas a l'any 1968, a l'any 1994 va rebre també la Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva aportació a la cultural catalana i com a gran impulsor de la música al nostre país.

En resum un home que va posar a disposició de la cançó i de la música en català els mitjans perquè tot i que la dictadura ho impedia, aquesta tingués un ressò important i no es perdès en l'oblit.

Una persona compromesa, implicada i volcada per la cultural del seu país i que intenta promocionar tot i les dificultats del moment. Descansi en pau!!!

Concerts a BCN

Barcelona viurà des del 4 d'Abril i fins el proper mes de Juliol un seguit de concerts d'allò més interessants i per a tots els gustos i públics. Entre els més destacats hi haurà el conjunt de rock català Gossos a l'auditori el proper dia 4 d'Abril, el mateix dia que Mala Rodríguez actuarà a l'Espai Movistar del Fòrum.

Un dia desprès el cantant sabadellenc Sergio Dalma presentarà també a l'auditori el seu nou disc "A buena hora". Quatre dies més tard serà el torn per a tres bandes que tocaran de forma conjunta, els Simple Plan, No Way Out, Falling Kids que actuaran a Razzmatazz.

Pels més nostàlgics de la música i amants de les cançons romàntiques un cantant llegendari de l'escena mundial com Paul Anka, actuarà a l'auditori el dia 13 d'Abril, i la cantant israeliana Noah que actuarà un dia abans el 12 al Palau de la Música. A l'Abril i també en el mateix escenari però concretament el dia 16, actuarà Pastora,

El mateix escenari que veurà el retorn del mític Fito Páez el dia 23 d'abril , diada de St.Jordi.

Els i sobretot les fans del grup Backstreet Boys també estan d'enhorabona perquè el grup californià torna a casa nostra i estaran en concert al Pavelló Olímpic de Badalona el dia 27 d'Abril.

El primer dia de Juny el ritme de concerts no decreix, i rebrem a emblemàtic Estadi Olímpic de Montjuich a un dels grups més importants del rock mundial Bon Jovi.

A mitjans de mes de Juny, d'altres grups i cantants amb força seguidors al nostre país com Radiohead o Avril Lavigne, també ens visitaran, els primers el 12 de Juny i els segons el dia 15.

I per acabar aquest repàs el dia 4 de Juliol, al Palau Sant Jordi, apareixeran Dani Martin i el seu grup el Canto del Loco, per presentar-nos peces noves i repassar els temes ja clàssics que els han portat a ser un dels grups amb més fans arreu de l'estat espanyol.

ELS FALSIFICADORS - 0scar a la millor pel·lícula de parla no anglesa

Els falsificadors, dir. Stefan Ruzowitzky. Una pel·lícula ambientada al Berlín del 1936, on el protagonista Sorowitsch es el rei dels falsificadors de moneda. Aviat es arrestat pels nazis i portat a un camp de concentració on es obligat a treballar per a ells juntament amb un altre grup de falsificadors.Això suposa un dilema moral ja que cooperar amb els seus raptors allargarà la guerra i podria significar la victòria dels alemanys.

Amb un Oscar sota el braç, com a millor pel·lícula de parla no anglesa. Els Falsificadors, és un altre film més que tracta el tema de l'Holocaust nazi, està basada en uns fets reals - al llibre autobiogràfic The Devil's Workshop, de Adolf Burger, i tracta sobre l'Operació Bernhard. La temàtica del Holocaust ha donat grans obres mestres, com per exemple: La llista de Schindler, El pianista, Valkiria, etc..

Els falsificadors, tracta sobretot de com el poder absolut i absurd sobre un altre ésser humà i tenir-lo sota un control absolut, fa d'alguna manera aparèixer els més baixos instints del qui té el poder, i alhora de com el paper de víctima impotent deshumanitza la dignitat de l'home, finalment de com la supervivència es pot acabar convertint-se en un negoci rendible.

La duració de la pel·lícula és de 98 minuts però no es fan gens curts, i segons els seu director no busca donar cap classe d'història, si no tractar temes universals per a un públic actual. Podem dir que no hi ha grans retrets que fer-li a la composició, té una producció sòbria i s'apropa d'una manera serena, e intenta donar més tocs més enllà del blanc i el negre en que està rodada la cinta.

La problemàtica que planteja es si necessari salvar-se un mateix costi el que costi i deixant de banda tots els teus principis o perdre la vida quan les oportunitats de sobreviure són gairebé nules.

Quan sobreviure és la clau, no hi ha ideals, ni personalitat que valgui i així ho posa de manifest Stefan Ruzowitzky, que ens apropa una visió propera i directa, i lluny de la grandiloqüència de Hollywood, es centra sobretot en els conflictes entre els personatges, tot i que d'alguna manera sacrifica una bona estructura narrativa, que acaba per fer previsible algunes de les coses que hi passen. Un aspecte a destacar, les interpretacions del semi heroi Sorowitsch (Karl Markovics) i dels seus companys, que tot i tenir alguns personatges no massa definits.

En resum una pel·lícula on tot es redueix a sobreviure, i que si d'alguna manera val la pena trair els ideals si això suposa salvar la vida, o dit d'una altra manera, si val la pena morir per uns ideals.http://www.estrenosdecine.net/modules.php?name=Peliculas&id=1684

TRES SÓN MULTITUD? - ENTRE POCS I MASSA-

ENTRE POCS I MASSA, una obra d'Agustí Franch i dirigida per Jordi del Río, amb la col·laboració del director de porno en català, Conrad Son.

La Gina i l'Alfons són un matrimoni de mitjana edat amb una vida sexual rutinària. Tot i posar-hi imaginació, l'únic que se'ls acut per trencar la monotonia és ficar una tercera persona al seu llit, el Xevi i desprès d'estar tres hores fent sexe en forma de trio, els protagonistes no paren de capficar-se valorant aquest acte tan transgressor. Però la vida entre parella ja no serà mai més igual, degut a les conseqüències que aquest fet tindrà a les seves vides.

Una obra de teatre d'allò més divertida, on es posen al descobert totes les pors i problemes que sorgeixen a una parella amb anys de relació continuada. Hi apareix també els tòpics referents al sexe com el tamany del membre i la importància o no que té, el suposat toc lèsbic que tota dona té o la rutina i stress diari que influeixen en les relacions íntimes, o inclús la suposada fredor de la dona francesa en qüestions de sexe

La interpretació genial per part de tots els actors, començant per Carles Gilabert en el paper d'Alfons, el marit preocupat per la monotonia amb la seva parella i que està desitjant fer coses diferents amb la seva parella que l'ajudin a que ella sigui més atrevida en les seves relacions, en segon lloc la Gina , la seva dona que interpreta l'actriu Magali Mestre, una dona més preocupada per corregir les exàmens del seus alumnes que no d'examinar sexualment al seu marit de tant en tant, en tercer terme en Xevi ( Antonio Gonsalves) , el guaperes, l'expert i el company de feina de l'Alfons que al final es presta per fer el trio i ajudar el seu company i per últim la Montse, paper interpretat per Anna Bertran, i que passa de ser l'amiga "sortida" de la Gina a la persona que aconseguirà que la seva amiga disfruta per fi del sexe sense tabús ni pors.

Uns papers molt ben estructurats, molt creïbles i que ajuden a que en tot moment els personatges mantinguin un feedback amb el públic molt interesssant. Tocant un tema del que se n'ha parlat molt, com és el sexe, però on s'intercalen dos elements a priori tant difernets com són la comèdia i l'erotisme, tot i que en aquesta obra se'n parla de manera oberta, directa i sense embuts, però sense fer-ne un drama si no tot al contrari, amb clau divertida i desenfedada.

A l'obra hi podem veure diferents nus tant per part de les noies com dels nois, però es precisament la força del text i del que diuen que aquest fet queda en un segon pla, mentre que a l'erotisme a la televisió per exemple, seria un tant per cent molt elevat les escenes explícites, Entre Pocs i Massa busca precisament el contrari, entretenir amb el sexe, però sense fer sexe, i ho aconsegueix en tot moment.

Una funció més que recomanable per aquelles persones que vulguin passar una bona estona, que vulguin riure amb molts dels mites del sexe, on hi trobaràn situacions quotidianes on de ben segur ens hi sentirem en més d'una ocasió representats.

I per què no qüestionar-se si nosaltres possarien una tercera persona a les nostres relacions de parella!!! http://www.entrepocsimassa.com/

DIA MUNDIAL DEL TEATRE

El proper dia 27 de Març es celebra el Dia Intenacional del Teatre, i en motiu d'aquesta celebració Robert Lepage ha signat un manifest que es llegirà aquest dia a tots els teatres del món.

MANIFEST INTERNACIONAL:
Hi ha nombroses hipòtesis al voltant dels orígens dels teatres però de totes la que més em crida l'atenció és una que pren la forma d'una faula:
Una nit, en temps immemorials, un grup d'homes estavent reunits en un pedregar per escalfar-se entorn un foc i contant-se històries. De sobte, un d'ells va tenir la idea d'aixecar-se i utilitzar la seva ombra per il·lustrar el relat. Ajudant-se de la llum de les flames, va fer aparèixer sobre les parets personatges més grans que els de la realitat. Els altres, enlluernats, van reconèixer de seguida el fort i el feble, l'opressor i l'oprimit, el déu i el mortal.
Avui dia, la llum dels projectors ha substituit aquella foguera inicial i la maquinària d'escena, les parets de la pedrera. I amb tot respecte cap a alguns puristes, aquesta faula ens recorda que la tecnología és a l'origen mateix del teatre i que no ha de ser percebuda com una amenaça, sinó com un element d'unió.
La supervivència de l'art teatral depèn de la seva capacitat per reinventar-se integrant noves eines i nous llenguatges. Si no, com podria el teatre continuar sent el testimoni dels gran reptes del seu temps i promoure l'harmonia entre els pobles, si ell mateix no donés mostres d'apertura? Com podria jactar-se d'oferir solucions als problemes d'intolerància, d'exclusió i racisme, si , en la seva pròpia pràctica, es negués a tot mestissatge i a tota integració?
Per representar el món en tota la seva complexitat, l'artista ha de proposar formes i idees noves i confiar en la intel·ligència capaç de distingir la silueta de la humanitat dintre d'aquest perpetu joc d'ombra i llum.
És veritat que de tan jugar amb foc, l'home corre el risc de cremar-se, però té també l'oportunitat d'enlluernar i d'il·luminar.

21 DE MARÇ - DIA MUNDIAL DE LA POESIA -

El passat dia 21 de Març es celebra el Dia Mundial de la Poesia, a un país com el nostre on Jaume Oliver (Pere Quart), Pere Calders, Josep Maria de Segarra, Salvador Espriu o Martí i Pol, n'han estat autors tant prolifics, és obligat fer menció a aquesta celebració.

Un dia que celebra el dia de la poesia com quelcom que ajuda a la gent com a transmissor de coneixement, uns poemes que passen de pares a fills i que serveixen indubtablement com enrequiment de la nostra cultura. Felicitats a tots els poetes d'aquests país, ja siguin anònims o coneguts, la poesia es quelcom més que escriure, és transmissió d'alguna cosa que portés a dins i que intentes manifestar. Sovint qui s'autoanomena poeta, és vist com una persona extranya o diferent a la resta, però també sovint són persones amb un nivell cultural i una sensibilitat per damunt de la resta. http://www.unesco.org/poetry/bienvenue.php?initia=espanol

Yasunari Kawabata - La casa de les belles adormides

La casa de les belles adormides. El primer escriptor japonès en obtenir el premi Nobel de Literatura narra en aquest llibre la història d'un petit hostal on els vells paguen per passar la nit al costat d'una noia nua i narcotitzada, a la qual es comprometen no tocar, per recordar anys passats. D'aquesta manera intenta recuperar per a ells el sentiment de joventut, un llibre sobre la sensualitat i l'efecte que aquest té sobre la gent gran, que en principi ja no en poden disfrutar tant com ells voldrien. http://es.wikipedia.org/wiki/Yasunari_Kawabata

Teatre a BCN

La capital barcelonina està passant per un gran moment interpretatiu, en aquest moment hi podem trobar tot un seguit d'obres com el Llibertí; Un fill, un llibre, un arbre; Entre Poc i Massa i Ex que s'han convertint en grans èxits tant pel nombre d'espectadors com pel seu nivell a escena, amb actors de la talla de Ramon Madaula, Laura Conejero o Pep Anton Muñoz.

Però tampoc podem oblidar el teatre de petit format com el que hi ha al Teatreneu de la mà d'un l'espectacle molt recomenat i que ha tingut grans crítiques, tot i la seva recent posada en escena, es tracta de l'espectacle "La cocina de los monólogos". Us recomanem des d'aquest bloc que consumiu cultura i que aneu al teatre!!! http://www.teatrebcn.com

ELS 1O DISCOS MÉS VENUTS DEL MÓN DE LA MÚSICA

Aquests han estat els deu discos més venuts de la història de la música, sembla mentida que Michael Jackson que té l'honor de ser creador del disc amb més ventes de tota la història de música hagi pogut acabar superat per les circunstàncies i hagi mort d'èxit. http://es.youtube.com/watch?v=AtyJbIOZjS8

O que un grup de rock dur com són el AC/DC hagin arribat a convertir-se en els segons a la llista de més venuts.

Sorprèn també que els Beatles no apareixen fins a la novena posició i que discos més recents com els de Shania Twain de l'any 1997 superin als herois de Liverpool.

Un fet també curiós que dues de les cançons més ben posiciones tinguin a veure amb pel·lícules i bandes sonores com són The Bodyguard, interpretada per Withney Houston ,la banda sonora de Dirty Dancing o les cançons de Febre del Sabado Noche amb John Travolta.

O que d'altres cantants com Meat Loaf, un cantant amb no gaire recorregut a nivell europeu, hagi venut una quantitat de discos tan elevada.

001 THRILLER Michael Jackson (1983) 002 BACK IN BLACK AC/DC (1980) 003 GREATEST HITS 1971-75 The Eagles 004 SATURDAY NIGHT FEVER (1977)
005 THE BODYGUARD Soundtrack (1992) 006 BAT OUT OF HELL Meat Loaf (1970) 007 COME ON OVER Shania Twain (1997) 008 THE DARK SIDE OF THE MOON P.Floyd
009 SGT.PEPPER'S The Beatles (1967) 010 DIRTY DANCING Soundtrack (1987)

"Allenrock" - El nou disc d'Estopa

Estopa, el grup de Cornellà format pels germans Muñoz, ha tret nou disc, "Allenrock"

La nova aportació d'aquesta parella d'ex-treballadors de la SEAT al món de la música porta per títol "Allenrock" un nom que fa un homenatge a la ciutat que els ha vist crèixer i pels que encara no se'n hagin adonat, el nom sorgeix de donar-li la volta a la paraula Cornellà-Allenrock.

En aquest disc hi podem trobar la música que els caracteritza, molta guitarra i sons de percusions, un so que els ha definit com a grup rumbero, amb una manera molt peculiar d'entendre la música però que ha sabut arribar a la gent.

Les lletres seguin la línera que han seguit sempre tenen als joves i a la gent del carrer i les seves vivències, preocupacions i paranoies, la seva principal inspiració. Uns temes que porten per títol noms tan eloqüents com poden ser: "Rumba ke tumba", "La matraca" o "Pesadilla" entre d'altres. També inclou el tema que van popularitzar en motiu del Eurobasket de Madrid.

Aquest cop a part de composar les cançons, també la producció d'Allenrock corre a càrrec dels germans Muñoz, que asseguren que així els dona una llibertat d'acció que qualsevol altra manera no tindrien.

Estopa és sens dubte el grup que d'alguna manera ha heretat aquells ritmes de grups rumberos com eren "Los Chunguitos" o d'altres grups van fer tan popular a finals dels anys 70, és a dir, tot i que ells diuen que Camarón de la Isla, és la seva gran font d'inspiració, el grup del Baix Llobregat s'ha convertit en el gran referent a nivell estatal d'aquest tipus de música, que podríem anomenar com a rumba urbana.http://es.youtube.com/watch?v=doI_3iGypZI